Aquesta tarda he pujat fins a Sant Benet per fer alguna solitària, portava el material i la guia però no ho he tingut clar fins al refugi. I és que en l'escalada solitària, pesa més el fet de fer-ho, que la via per ella mateixa.Costa una mica d'explicar, però realment enganxa. Els que la practiquen ja ho saben, poca cosa més es pot dir.
La Miranda de Sant Benet és un cim còmode, d'on es baixa sense rappel i amb una aproximació senzilla. L'aresta del violí (a sobre, ressenya dels Escalatroncs) em sonava molt de diversos blogs, i em sembla va que estava bé. Així que ha estat la triada.
De la ressenya cal dir que les longituds de corda són errònies, el primer llarg fa uns 45 m, i el segon i el tercer una trentena. He fet els dos darrers en un sol llarg, i la corda m'ha arribat, justeta...
Tota la via és molt bona, la roca és la bona de Sant Benet i la dificultat no és molt alta, però cal mirar bé els passos.A mi m'ha agradat especialment el tram dur del primer llarg i el muret de V del tercer. Aquest té una sortida curiosa del tercer parabolt, fins allà estn molt seguits i llavors veus el proper molt lluny..., sort que les preses són unes patates a prova de bomba!
I és que anant tot sol, val la pena assegurar el fet d'evitar qualsevol possible caiguda...
Avui el dia no ha estat massa bo, xafogor i quatre gotes amb vent fresc cap al final, però potser millor així, que aquí quan pica el sol també deu fer nosa.
17 comentaris:
Felicitats Joan, una mes al sac.
Si que enganxa si, els que la practiquem ho sabem prou be. Peus de gat nous eh? company.
Un dia s'ha d'organitzar una trobada de solistes per compartir experiències tècniques.
... no dic res, akest cop no... ;)
ei gatsaule, felicitats per la via. La varem fer fa uns dies amb un company i també ens va agradar molt. Fer alguna via en solitari ha de ser una gran experiència, però el sol fet de comentar la jugada amb algun company... No se, suposo que hi ha moments per a tot. Sigui en solitari, o amb algun amic, la qüestió és escalar!!A seguir tibant i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!
ja ja ja!!! es el primer que he vist!!! ho sento!!!! peus de gat nous!!!! fets a mida o importats?????je je je
Aquesta també me l'estic mirant, fa dies que la tinc a la llista, per cert quin nº de gats fas?
Bona via!!
Senzilla, ben assegurada i amb bona roca. Especialment bonics els primers metres de la darrera tirada... Per cert, algú sap qui és l'aperturista?
Jo també et nava a comentar sobre els gats nous però se m'han avançat! Cagun dena!!!
Mira que ets fashion victim! ;)
Ei que passa, has tret a passejar el company que no parla. Aquesta esta be, per fer-la així, bons seguros i la via és guapa. No et dic de quedar algun dia que només s'apunta el silent, pq estic fent bondat per veure si es cura una tendinitis al colze. Tot i que no tinc clar que el repos absolut sigui el millor.
Una abraçada
Antoni, això de la trobada solista em sembla que seria un pèl contradictori, no? Si no és en un bar, clar...
Becki, t'hauria agradat.
Llembresku, el secret és aquest: la qüestió és escalar i sortir a muntanya! Tots preferim escalar acompanyats, però de tant en tant....
Llorenç, si algun dia saps d'algun lloc que fan peus a mida, ja m'ho diràs! Aquests són uns As molt grans que vaig encarregar, però tot i ser el número més gran que fan, no són molt còmodes.
Jaume, faig un 48-49... Un greu problema!
Eduard, estem d'acord, el mur del tercer llarg és xulíssim!
Collons PGB, tu també et fixes en aquests detalls? M'heu deixat impressionat!
Aqui Joan!!.....
http://www.totcontes.com/view.php?p=C:sabaterinans
je je je!! sino sempre et pots recauxutar unes bambes!!!!
quina llesca per deu!!!!!!!!!!!!!!
Molt agraït, Llorenç! De moment seguiré recautxutant-me els gats vells.... Però no és mala idea intentar-ho!
Felicitats per la via,
La que puja per l'esquerra "estradivarius" crec que es diu, és un xic més dificil i mol guapa. Completament d'acord amb el comentari de la tercera tirada !!
salut i a tibar
Joan lo dels gats crec que tots ens havíem adonat que no anaves amb els AS de boreal antics. Et volia preguntar; com ho fas tu quan recuperes el llarg, com t'assegures?És que el meu mètode no em dona confiança, jo em poso el jumar a la cintura i va corrent solet (al principi li costa)
Estem tots mols "estetas".. nooooo...???? :-)))
Lo primer.. carai.. quins peus de gat.. que son nous.. ?? :-)))
Lo segón... la escalada en solitari.. un plaer que encara em queda per tastar... :-(((
Joan, de fet ja vaig estar a punt de fer el primer llarg de l'Stradivarius, però vaig preferir guardar-la sencera per una altre dia. Es veia molt maca!
Mingo, jo faig servir una politja de la Petzl que està fabricada expresament per escalar així, de segon amb corda fixa a dalt. Es diu mini traxion i m'ha aguantat més d'una caiguda...
Pekas, tu també ????
Per què se'n diu del violi? Té forma de violí la muntanya? Jo toco el violí i m'agradaria veure-ho en alguna fotografia.
Gràcies,
Roser
Roser, potser de costat, la veritat és que no tinc cap foto on es pugui veure. Si que és curiós el nom, sobretot perquè a la vora de l'aresta hi ha la via Stradivarius...
Publica un comentari a l'entrada