Aquesta setmana, amb la Clara, hem fet unes petites vacances de primavera que vam començar el dilluns anant a Riglos. Al matí encara feia molt bon dia, i vam sortir amb la intenció de fer la volta als Mallos i després anar al mirador dels Voltors, pujant per la via ferrada. Una volta més llarga del què esperàvem, però que ens va permetre de conèixer bé la zona.
L'itinerari comença pujant entremig del Mallo Fire i el Pisón, per un camí molt ben senyalitzat. La pujada és forta, però ben aviat s'arriba dalt de tot, amb una visió molt espectacular de tot aquest conjunt de parets de conglomerat.
No vam poder arribar al cim del Pisón perquè no vam saber veure el camí que hi portava fins que ja era massa tard, però si que vam gaudir de l'espectacle d'una parella d'aufranys que nidifica en la seva paret est. Aquest ocell blanquinós d'aspecte semblant al trencalòs (a sota), costa molt de veure a Catalunya.
També vam observar altres "pàjarus" escalant a les parets, però em va sorprendre que només hi haguéssin 3 o 4 cordades en tots els Mallos, tot i sent Setmana Santa.Aquests de les fotos estàven a la Zulú demente (crec), al mallo Visera, tot i que veient el rastre del magnesi, no sembla que puguin dir que l'han feta a vista....
Per anar cap al mirador dels Voltors, cal agafar el GR cap a l'est fins uns rètols que et fan desviar cap a la dreta en direcció al mirador del Cubilillo i la via ferrada. El camí està molt ben senyalitzat i no hi ha cap problema en seguir-lo. El problema el vam tenir nosaltres que intentàvem seguir les indicacions de la guia "Vias ferratas y caminos equipados", de l'ed. Desnivel, i que confon absolutament.El camí puja fins molt a prop d'un coll, i allà ja veiem la ferrada a la paret de l'esquerra (a sobre), amb un rètol molt clar i un camí ben marcat que hi porta.
De fet, més que una via ferrada, és un seguit de petits murs equipats amb "clavijas" i cable de seguretat, de molt bon fer. Amb una mínima experiència, l'equipament de ferratero no és imprescindible.
Des del cim, on hi ha una mena de búnker molt peculiar, la vista és molt maca sobre el conjunt dels Mallos i sobre la paret dels Voltors. Llàstima que el dia ja s'anava ennuvolant, perquè la posta de sol des d'aquí dalt ha de valer la pena!
La baixada és evident i bastant llarga (1h 30' fins a Riglos), ja que dóna una volta molt gran. Tornar a baixar per la mateixa ferrada no ha de ser una mala idea...Arribats a Riglos, tot refrescant-nos a la font ens vam adonar d'un curiós símbol que encara la presideix (a sobre). Abans feia respecte, però ara fins i tot fa gràcia.
Per fer-vos una idea millor del recorregut, a sota he pintat la ruta en un mapa esguerrat, i al wikiloc hi trobareu el track del recorregut.
12 comentaris:
sorprèn de la guia d'escalades del Guinda (si no recordo malament l'edició que tinc jo és del 2004) que encara aparegui el nom de mallo FF al Puro, amb un nom original més bonic encara 'o Fuso'... tansicions poc transitades....
joan, al cim del pisón no s'hi arriba si no és escalant, la normal té tres llargs d'entre V i V+ amb parabolts, això des del collado, des de baix es pot fer per vàries vies més o menys fàcils (tirant a menys fàcils...). i els de la zulú, ja m'agradaria tenir la pila per poder-la aguantar tota, tot i el magnesi de les preses (que de vegades també confón...).
escalar als mallos és imprescindible!!!
Un paseo verdaderamente guapo.
Suerte con el tiempo
Veient aquests rocams la veritat és que em sap greu no ser escalador, però veig que també hi ha boniques voltes per fer i disfrutar del paisatge.
Osti, tu! Quina sensació de deja vú m'acaba de venir!! Ho dic perquè amb el Mohawk fa uns tres anys vam fer "el primo" exactament de la mateixa manera: vam anar a buscar la ferratilla seguint les males indicacions que ens feien passar pel mig del bosc i que ens van portar fins a una mena de torrentet ple d'herbotes per on no vam poder continuar. Vam tornar enrere, vam estar a punt d'abandonar, ratllats i acalorats (estàvem en ple estiu i en plena època de sequera!) i finalment vam decidir seguir per la pista que ens va portar fàcilment fins a la ferrata.
A la ferrata hi vam trobar un grup de noiets galeguinhos que s'iniciaven en el món ferratil i un dels monitors va intentar donar-nos lliçons a nosaltres sobre com s'ha de fer servir el dissipador...
No en tinc precisament un bon record de Riglos, tot i que no negaré que les parets són impressionants.
Buf, el 2006! Quan el blog de la Selenita encara no havia nascut!!
http://mococlimbing.blogspot.com/2006_07_01_archive.html
Si, edunz, aquests dies ho he llegit i encara glossa als falangistes que van pujar-hi... Ara ja no em sorprèn tant l'emblema de la font!
Ivan, la guia parla del cim del Pison, però ho diu en sentit molt ampli, em va donar la sensació que es referia al punt més alt del Visera. Però el camí deu ser més evident de baixada que de pujada!
El tema del magnesi el comentava perquè no ho havia vist mai en una via llarga, que es pogués seguir el rastre d'aquesta manera.... A mi també m'agradaria poder-ho intentar, ni que fos...
Fernando, si, vam estar de sort amb el temps, però pels pèls!
Lisu, val la pena aprofitar aquesta època poc calurosa per conèixer aquelles terres. Tenen alguna cosa d'especial i sempre acabes descobrint algun racó que val la pena.
Selene, així també hi has estat, a la ferrata? Almenys la vista des de dalt val la pena, perquè entre l'aproximació i el retorn....
Clar que aquí, a l'estiu, deu ser com entrar en un forn!
joan, el magnesi que es veu des de baix no és res comparat al què es veu quan estàs en una reunió i mires avall... llavors penses: com pot ser que no hagi vist tots els cantos i com pot ser que no m'hi aguanti...
Ser sota Los Mallos em va fer una sensació de tremolor de cames, com quan sóc sota la paret de Sant Geroni o sota les Roques de Benet.
La verticalitat, en aquests llocs, esdevé per a mí totèmica.
Ivan, a veure si hi puc anar ben aviat, a escalar-hi una mica, tot i que potser millor esperar a la tardor que tingui el braç una mica millor!
Xiruquero, són realment impressionants, fins i tot sorprèn, des del punt de vista geològic, que allò s'aguanti tan dret!
No sé perquè però crec que quan per fi hi vagi serà vestida amb arnés i casc... ;)
Ei, Becki, que realment és fàcil! Per una ferratera amb la teva experiència serà gaudir i no patir! I el lloc és molt xulo...
Publica un comentari a l'entrada