Prop de la vora més oriental del Mont-roig fa temps que ja hi havia un edifici que feia les feines de refugi lliure, però que estava en força mal estat: el refugi del Pletiu de l'Extrem.Aquest hivern, el Departament de Medi Ambient que n'és el propietari, l'ha arranjat i l'ha deixat en bones condicions d'utilització.
El lloc és realment agradable, situat bastant a prop de les vies d'escalada del Mont-roig i a pocs minuts de la mateixa cinglera.Ara el refugi estarà tancat i no s'hi podrà accedir sense avisar. Continuarà sent d'ús gratuit, però per utilitzar-lo caldrà trucar prèviament a l'ajuntament de les Avellanes (973 454 004) o als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient (973 283 930), que s'encarregaran de facilitar les claus.
L'accés per vehicle (preferentment 4x4 en el darrer tram) es fa seguint la pista que des de les Avellanes va a l'ermita de la Mare de Déu de Montalegre. En una curva molt tancada, cal continuar en direcció est, cap al coll de Porta, travessant pel peu de la paret del Mont-roig. A partir del coll de Porta la pista et deixa al mateix refugi (a sota).Caminant, el refugi és accessible pel vessant nord del Mont-roig, més o menys en una hora des de la presa de Camarasa.
7 comentaris:
el refu del 'buho'... doncs s'ha perdut un altre racó solitari i desconegut, i lliure, sense necessitat de trucades ni demanar claus, ... sempre va estar prou ben conservat, les finestres conservaven els vidres i quan no s'hi dedicava un temps a recollir porqueries... gaire cosa no li calia.
per cert, estaria bé saber que s'ha fet de la carpeta amb les topos fantàstiques que hi havia, algunes eren les originals! ja aquest gener no hi eren.
a mi em fa una mica de llàstima tot plegat... sobre gustos no hi ha res escrit...
la domesticació continua imparable...
Com que no hi havia estat mai abans, no puc opinar sobre els canvis....
En tot cas potser val la pena d'esmentar que també hi ha una part lliure.
el lloc era molt especial, i el que fos poc conegut i difícil accedir-hi (4x4 quasi imprescindible) al mantenia prou ben 'autogestionat'(... algun dia si s'hi veien restes d'alguna 'bacanal', però casos aïllats). Era sobretot un refugi d'escaladors (i potser per algun esmorzar de caçadors), fer-hi nit sempre feia que les escalades fossin més complertes.
Em consta que el servei té com a objectiu donar ús les cases patrimonials del departament. Segurament l'arrenjament del refugi va en aquesta línea, potser per a potenciar-hi l'ús en el marc de l'educacio ambiental. La part tancada será la de la sala amb les lliteres (sembla que hi hagin fet una entrada, el porxo de sobre no hi era). La part lliure, veient com s'hi feien les obres, deu ser l'ala dreta, entrant pel porxo de sota. Molt més petita i poc acollidora, i si no hi han fet una llar.. poc habitable a l'hivern quan millor s'hi escala.
Seran els temps que corren o el que costa adaptar-se als temps que corren
Avancem a passes gegantines cap a la domesticació que comenta en Ricard, perdent l'escència de l'espai i el temps de tans racons que jo no tornaran a ser el que eren
Edu, veig que ho coneixies bé tot això.... Imagino que teniu raó en tot això de la domesticació, tenia entès que estava malament i que calia arranjar-ho...
Tampoc costa tant de demanar les claus, potser així també s'obrirà a més gent i tothom que hi vagi se'l sentirà igualment seu, no com passava darrerament...
Una notícia interessant, doncs no en sabia res d'aquest refugi lliure.
La meva experiència pel que fa a l'estat dels refugis lliures -pel que s'ha dit aquest devia ser una excepció- no és gens positiva.
Xiruquero, a mi el refugi m'ha fet descobrir uns itineraris a peu per aquesta serra, que passen per unes raconades ben interessants i poc transitades. Espero poder tornar-hi ben aviat!
Publica un comentari a l'entrada