Darrer cap de setmana abans de marxar de vacances, així que aprofitem amb el Jortx per anar a fer-ne algunes per Montserrat. Inicialment teníem ganes de recórrer alguns itineraris clàssics de Sant Benet, que és una zona que tenim una mica oblidada. Jo coneixia aquesta via d'anomenada, i el vaig convèncer per fer-la com a aproximació a Sant Benet.A dalt he dibuixat el recorregut aproximat, perquè la millor ressenya la trobareu a Onaclimb. Una ressenya d'aquelles que enganyen, però, perquè el grau és força obligat.
Els dos primers llargs formen part d'una magnífica placa, ben equipada, que es mou entre el IV i el V. Ens els hem repartit com a bons companys.
El tercer ja és tota una altra cosa. Comença per un arbre (per la paret és inhumà), i és tot ell un desplom esgarrifós (a sobre), ben equipat, amb preses, però on cal escalar més de V+ per fer-lo en A0...A mi m'ha tocat el quart, una placa força fina i sostinguda (a sota). M'he encallat en el darrer burí, no ho veia clar fins que m'he decidit a passar bastant més a la dreta, per on és més senzill.
Del darrer llarg no sabria massa què explicar. El Jortx l'ha anat fent, patint bastant, però de cap manera semblava el què he trobat. Dur de veritat després d'un sòcol fàcil, desplomat de dalt a baix (a sota), amb preses petites i, a més, amb els burils bastant allunyats. Potser el fet d'haver patit 4 o 5 caigudes (de segon, per sort...) per aconseguir passar fa que em quedi una sensació estranya.Ja només faltava el final trencat per acbar-ho d'arreglar!
Una via realment sorprenent, ambient, roca bona i grau apretat. I aproximació mínima, clar!
Tot i que inicialment volíem anar a la Prenyada, al final hem acabat a la Panxa del Bisbe. Per sort no ens hem ficat a la cua de la via per davant, on hi havia una cordada de tres, perquè més tard han fet baixar la meitat de la tartera somital, en una allau de pedres que ha escombrat la via....Uns metres més a la dreta, hem iniciat la Badalona (a sota, al primer llarg).
Aquesta és una d'aquelles vies on es nota que no hi va massa gent, roca molt bona i molt poc pulida, i equipament molt atrotinat.Al primer llarg només trobes burins vells i caps de burí, i no gaires (3 o 4). He començat jo però al pas abans d'arribar a la reunió no ho he vist gens clar, he xapat un parabolt d'una altra via i me n'he anat avall. El Jortx, en canvi, ha pujat com un senyor.
El segon no sabíem massa per on anava, no veiem res, així que he anat flanquejant cap a l'esquerra (a sobre), pel terreny més senzill, fins que he trobat una reunió. I al final resulta que ho hem encertat!
De les reunions poca cosa puc dir, però a sota hi teniu l'aspecte de la R1 i la R3.
El tercer llarg (a sobre), el més xulo. Una dificultat al voltant del IV+, roca excepcional amb grans patates i bons forats, més o menys equipada...., una meravella!
Després ja només ha calgut acabar d'arribar al cim amb dues tirades intrascendents de IIº, fer el rappel cap a la canal, i tornar veient que tots els temors de pluja que havíem tingut s'havien esvait.
8 comentaris:
Je, je, je... veig que a la Badalona també li cal un new look, eh!
Recordo força durs els 6a+ de la Colorantes... veig que us heu curtit!!
Que vagi bé per las Castillas!!!
A tibar-li!
L'últim llarg de la Colorantes recordo que les xapes, a part d'allargar, estaven una mica a l'esquerra d'on hi havia les bones preses, cosa que obligava a un xapatge un pèl forçat. Interessant combinació de vies!
Bones vacances!
Carai, Selene, quin nivell que demostres! Si, realment ens vam curtir....
Xaiv, no em diguis que la vas fer en lliure! Ara si que em trec el barret definitivament.... Jo, al darrer llarg, anava de xapa en xapa i no vaig poder-ho comprovar.
SOM DE LA COLLA DE MOMIAS DE BADALONA I ENS AGRADA QUE LE GENT REPETEIXI AQUESTAS ASSENCIONS JA QUE EL TEMA D,ESCALAR AMB BURINS ESTA DESFAZAT PRO ENS RESISTIM A CAMBIAR EL MATERIAL .PENSEU QUE LE VIA BADALONA DELA PANXA ES VA OBRIR PER SOTA IUN DESDE SOTA AMB LLARGAVISTES LI ANAVA DIEN PER ON ANAVA LA VIA .PENSEU ERA UNA DE LES VIAS FORTES MONSERRAT JUNT AMB L,ARESTA SENTINELLA,PROPERAMENT OBRIREM ALGUNA MES PER SOTA I REPARAREM ONALTRE BADALONA D,AQUESTA ZONA .FINS ARA JOAN
ei xavalotes! felicitats per les vies!! La Colorantes la varem fer fa uns dies, i varem coincidir en el mateix que tu comentes. És una via xulíssima, on s'ha d'apretar de valent.
Salut!!!!
Enhorabona Joan i Jortx, collons quina por els burils de la Badalona, de totes maneres aquesta la tinc pendent i encara que atrotinats espero enganyar algú, hagués pogut venir pq l col.lega va fallar a última hora, en fi el dimecres 15 si el temps ho permet en podriem fer alguna, fijo. Et truco. Bones vacances
Hola Momies! Felicitats pels aperturistes, perquè és una via d'aquelles maques, on cal navegar i saber llegir la roca. A part d'un pas en concret, la resta em va agradar molt! El llargs 2 i 3 són una meravella!
Llembresku, estem d'acord amb gairebé tot, per alguna cosa serà!
Mingo, a veure si és veritat que en fem alguna... Ara estic de vacances però la setmana vinent podríem quedar.
La COLORANTES le varem reequipa fa uns anys sense el vist iplau d,en ENDICA cuand le va obrir ja deia que sobraba burins est el que va obrir la SANTBENEDITINES de diables per sota es bicho JOAN
Publica un comentari a l'entrada