Arriba el cap de setmana i arriba al mal temps, quina creu ara que ja no tinc vacances..., i sembla que aquesta ratxa continuarà...Havíem quedat amb el Toni per fer alguna cosa d'escalada, el meu braç dret necessita exercici i mica a mica l'he d'anar forçant. Així que sortim igualment encara que hagi estat plovisquejant tota la nit.
La primera intenció és anar a Malanyeu, però ja veiem que el sol no sortirà i que la roca estarà ben molla, així que, mal per mal, preferim arribar-nos al Roc de l'Alou. Més proper i més còmode.
Tal i com suposàvem, la roca està xopa. Posar el peu de gat al damunt de la roca molla equival a patinada segura, només les preses més vives permeten de pujar amb garanties. Si ja patina quan està sec, ara és terrorífic.Comencem a pujar la Normal i comença a ploure, un xim-xim constant i emprenyador. Però aquesta almenys la podem fer tots dos de primer, tot i el risc evident al no poder utilitzar més que una quarta part de les preses.
Deixem la corda posada tot i que el més assenyat era marxar corrent. Ben assegurats per dalt, ens posem a l'orella, cada vegada plou més fort però volem riure i patir una mica intentant trobar algun lloc on posar els peus.
Almenys he pogut comprovar que el braç està sòlid i que aguanta les bavareses (a sota), tot i la manera d'escalar poc ortodoxa que hem utilitzat avui.
12 comentaris:
Esteu fets uns alpinistes!!!
Esteu ben sonats...
Ens hem d'adaptar a les circumstàncies, que amb el canvi climàtic patirem molt!
Ostia Joan quina por que em fas.
Celebro que el braç et vagi millor
Ni la pluja pot amb les teves ganes! A tibarrrrrrrrrrrrr!!!
Molt bé Joan, ja li tornes a fotre canya al braç !!!
El dissabte no tenia company per escalar i vaig anar a caminar per Malanyeu i, tot i que a estones plovisquejava una miqueta, segur que fins a la 1 es va aguantar el tems més que a Berga.
Per cert, hi vaig trobar al Francec Suñol que baixava de fer una via seva en solitari i varem estar parlant una mica de tot plegat, i de la gent que com tu es mou per aquella zona.
salut i a tibar
Mira que patinen aquestes vies en un dia normal! molles els peus semblaríen sabó...però quan hi ha ganes hi ha ganes no?
Si, sobretot eren les ganes de provar el braç. A Berga havia anat plovent tota la nit del divendres, així que al matí ja estàvem molt desmotivats...
Llàstima de no haver provat alguna cosa a Malanyeu, hauria conegut al Sunyol!
OSTRES QUIN FANATISME!!!!
Estar segur que no t'aniria millor patinar sobre gel..??? :-))))
Salut.. apañero... !!!!
Doncs ja són ganes amb aquesta mullena!!! Celebro que el braç vagi bé.
Per cert, ahir vaig fer la volteta pel santuari de Queralt i vaig veure que han obert unes quantes vies noves amb parabolts (a part del sector que ja vas piar). Són a la cara nord, a prop del monestir, es veuen una mica trencadotes. Saps quins graus són?
Ens veiem!
Xavi, la veritat és que no he vist les graduacions que els hi donen. Són petites i suposo que ronden al voltant del 6a i 6b, pel que vaig sentir, a veure si aconsegueixo la informació i la penjo!
Publica un comentari a l'entrada