Aquest matí, amb el Pep, hem anat a pujar a la carena dels pics de Coll Roig. Una carena que moltes vegades m'havia mirat pujant o baixant del coll de Pimorent. Just començar a caminar, ja ens han sorprès els primers colors de la tardor, que se'ns ha tirat a sobre.
La pujada a aquests cims és força dura, el desnivell puja de cop i només hi ha una estona de camí al principi, la resta és pujar per on ens sembla millor.
Hem sortit de l'aparcament de l'estany de Lanós i, després d'una estona de bosc, hem girat amunt passant per entremig de nerets i nabius, aquests darrers ben vermells (a sobre).
A mesura que hem guanyat alçada esquivant les tarteres que cauen de la muntanya, se'ns ha obert nua bona perpectiva de la pujada. I és que es puja un desnivell de més de 1.100 metres en poc més de 3 quilòmetres !
Hem sortit de l'aparcament de l'estany de Lanós i, després d'una estona de bosc, hem girat amunt passant per entremig de nerets i nabius, aquests darrers ben vermells (a sobre).
A mesura que hem guanyat alçada esquivant les tarteres que cauen de la muntanya, se'ns ha obert nua bona perpectiva de la pujada. I és que es puja un desnivell de més de 1.100 metres en poc més de 3 quilòmetres !
Dalt la carena hem continuat primer cap al pic Occidental de Coll Roig (a sobre, amb el seu millor aspecte i fent honor al seu nom), seguint cap al pic Oriental fins arribar al puig de Solana Carnicera, que és el més alt de la carena amb els seus 2.878 m.
Des d'aquest darrer cim, el Carlit ens queda just al davant (a sota) i, tot i les hores que portàvem, al final ens ha sabut greu de no tenir tenmps per pujar-hi, també.
Des d'aquest darrer cim, el Carlit ens queda just al davant (a sota) i, tot i les hores que portàvem, al final ens ha sabut greu de no tenir tenmps per pujar-hi, també.
Des d'aquí dalt veiem com el Carlit ens separa els seus petits estanys orientals (a sobre) del gran estany de Lanós (a sota).
Una llarga tartera ens ha portat de baixada per sota de la serra de les Xemeneies fins als prats de sota. Allà ens hem entretingut una estona amb un bloc caigut, que permetia diverses opcions de pujar-hi.
El camí segueix cap a sota del bonic estany de Font Viva (a sobre), per endinsar-se dins el bosc i tornar al cotxe.
Al wikiloc hi trobareu el recorregut, per si en teniu curiositat.
Al wikiloc hi trobareu el recorregut, per si en teniu curiositat.
6 comentaris:
Ep Joan, no perds el temps! així segur que la fractura s'enganxa, no serà per sang que hi arribi, que amb la canya que li fots, i veig que te n'estàs de fer servir el braç, per un moment m'ha semblat que el que s'enfilava éres tú! que no serà èr ganes oi?
Hola Jaume, ahir em van fer una fotocòpia i ja s'hi veu callo, a la fractura, i una mica més tancada que la darrera vegada. Així que suposo que va bé.
També ho vaig provar de pujar, i no anava malament fins que vaig haver d'aixecar el braç.... Mica a mica !
Noi, estàs com un roure, malgrat el braç. Quina excursió!
Si, els cims i les valls de l'Alta Cerdanya i de l'Arieja, ara entren en una època excepcional de llum i de colors. Si pots, no deixis d'anar-hi a treure-hi el cap.
30/08/10
Vem pujar 5 intrèpits muntanyencs al pic del coll Roig Occidental (2835m) el 24 d'agost 2010.
Ho vem fer desde Les Escaldes, 5h de pujada i 3 de baixada. Vem passar per l'estany i el refugi del Coll Roig.
Curiosament no vem trobar a ningú en tot el recorregut. (!)
xavigor
Xavi, vau pujar per l'altra banda que nosaltres, un racó que encara no conec però que espero trepitjar ben aviat. Una bona ruta, gràcies per la informació!
Publica un comentari a l'entrada