La tardor és temps de bolets, almenys a casa sempre ho ha estat. Tant abans que no estaven de moda, com ara que tothom en va ple.
Però avui no sortíem a buscar bolets sinó a recórrer les carenes dels Rasos de Tubau, (a sota) una petita serra situada a l'est del Catllaràs. Hi hem anat pel vessant nord, tot i que el tram de pista entre el coll de Merolla i el coll de Palomera ha estat feixuc de transitar per la gran quantitat de cotxes de boletaires i caçadors que hi havia.
Però avui no sortíem a buscar bolets sinó a recórrer les carenes dels Rasos de Tubau, (a sota) una petita serra situada a l'est del Catllaràs. Hi hem anat pel vessant nord, tot i que el tram de pista entre el coll de Merolla i el coll de Palomera ha estat feixuc de transitar per la gran quantitat de cotxes de boletaires i caçadors que hi havia.
La pujada és molt agradable, primer a traves d'un bosc barrejat de faigs i pins i, tot el tram final, per una bonica pineda pasturada, de molt bon caminar (a sobre).
Tot i que no ho buscàvem, sense voler n'hem començat a trobar. Ara uns rovellons, ara unes cames de perdiu...., i se'ns ha allargat l'horari !
Tot i que no ho buscàvem, sense voler n'hem començat a trobar. Ara uns rovellons, ara unes cames de perdiu...., i se'ns ha allargat l'horari !
A la pujada hem creuat un petit torrent d'aigües molt netes. En una bassa tranquil·la, ens hem fixat en tot de tritons pirinencs que hi vivien (a sobre), fent cas omís dels boletaires.
La darrera vegada que vam venir per aquí també vam veure cérvols, però potser per la massiva presència de gent a la muntanya, aquest cop ni els hem vist ni els hem sentit.
La darrera vegada que vam venir per aquí també vam veure cérvols, però potser per la massiva presència de gent a la muntanya, aquest cop ni els hem vist ni els hem sentit.
Dalt del cim hi ha una petita capelleta molt curiosa plena de pessebres. Te molt bona vista sobre el Prepirineu oriental i, just al davant, veiem el santuari de Montgrony (a sota).
De fet, a la carena és on hi havia menys gent. Allà hem observat una parella de trencapinyes que estàven ben tranquils (a sobre, el mascle).Ja sabem que actualment la senyalització de camins està tenint un petit boom, cosa que seria d'agrair si no fos perquè tothom ho fa com vol i no hi ha cap criteri unitari. En aquest cas, els camins estan senyalitzat en color groc, tan als rètols com als senyals de pintura.
El recorregut el deixo a sota i us el podeu descarregar d'aquí. L'horari ni el poso, sense bolets potser hauríem trigat la meitat, i segurament també hauríem gaudit menys.
El recorregut el deixo a sota i us el podeu descarregar d'aquí. L'horari ni el poso, sense bolets potser hauríem trigat la meitat, i segurament també hauríem gaudit menys.
16 comentaris:
Bona info, per la volteta que vaig preparant per l'estimat Catllaràs.
Doncs si avises amb temps, i m'hi vols, potser m'hi afegeixo. En alguns trams et podria fer de guia....
Ostres, sembla que realment és temps de bolets!! En Miquel també en va trobar un quan baixàvem de la Balena Blanca i el Petit Príncep...
Eeii! Com no! Arriba la tardor i el Joan ja ens fa dentetes amb les seves aptituds i habilitats de trobar bolets, com bon berguedà que és :P
Veu trobar-ne molts? La sortideta es veu molt maca!
L'hombro es va posant a lloc o que? :)
Quins rovellons més macos!!! en aquest temps no es pot sortir a muntanya, que comences a trobar bolets i qui és el que es resisteix a agafar-los?
Apa que aviat ens tornem a trobar esgarrapan pedres Joan!!
Indicadors grocs? I després per reequipar vies d'escalada exigeixen xapes mimetitzades?!
Gatsaule, no pares! Cada vegada que entro al teu blog hi trobo una excursioneta nova!
Doncs què t'he de dir? A disfrutar-ho!!
Raquel, si que n'hi han si, tot i que també s'han de saber veure !
PGB, és molt fàcil omplir el cistell, tan sols cal agafar el gps i recórrer el mateix itinerari. L'espatlla va millorant lentament, però encara no puc aixecar el braç del tot, gràcies !
Si, Jaume, és tota una temptació. Sobretot pels qui hem buscat bolets tota la vida !
Selene, ja veig que tu també en gaudeixes molt de les caminades, i és que tenim un país petit però que dóna per a tot !
Jo proposo una trobada blogger per anar a caçar bolets!!
A la meva familia tambe ha estat molt present aquesta activitat,tot i que jo mai en trobo ni un...no es el meu fort.
je je je!!! veig que no has perdut el temps en l'excursió....nosaltres vam fer el mateix el dimecres per la serra de Busa, i vam acabar omplint un sistell de camagrocs, cama de perdiu i un grapat de rovellons, ii sols anavem d'excursió!!!!
Doncs..jiji
jo en el que hi tinc un munt de traça
es menjant-los...
tambe costa... i te la seva gracia...;))
no??
a recuparar-se que cada dia queda menys!!!
Quimi, és evident que tu tens altres objectius !
Llorenç, a veure si n'expliqueu alguna d'aquestes excursions que féu, que no tot han de ser kutrescalades !
Lux, estem d'acord, en menjar portes un bon entrenament !
Suposo que a la gent de la comarca que hagi tan boleitare de cap de setmana os deu tocar una mica els booolets. Aquestes passejades per la teva comarca me les apunto.
Vinga Joan que ja queda poc.
En tinc un gran record dels Rasos de Tubau. Però no vaig tenir la sort de poder veure els tritons!
Ja és molt que coneguis aquesta muntanya, que passa desapercebuda per tanta gent... Afortunadament !
bones molt guapa la sortida
podries dirme si val la pena ferla amb btt
Toni, ara fa temps que no en faig de BTT, però diria que és un itinerari que va molt per corriols trencats i pel mig del bosc, que en bici ha de ser molt incòmode i pots acabar fent malbé el sòl.
Si hi fas una variant, seguint més per pistes i pujant i baixant del cim pel sud, llavors si que pots fer una volta ben xula! La que hem fet, no la recomanaria gens.
Publica un comentari a l'entrada