Agulla dels Tres Ponts: Aresta Idíl·lica

Aquest divendres volíem fer-ne alguna per l'Alt Urgell amb el Pep, i finalment ens hem decidit per anar a aquesta curiositat geològica que és agulla dels Tres Ponts (a sobre). Diuen que de tota la zona de Sant Honorat és la que té millor roca, així que prefereixo no pensar com deu ser a la resta. Tot i que a sota he copiat la ressenya que van publicar al Vèrtex nº 211, la millor explicació de la via i del seu descens la trobareu al blog de l'Starfisherman. Encara que ell comenta que no va necessitar posar res, els aliens i les bagues savineres no sobren en algun punt de la via. La roca és un conglomerat semblant al de Sant Llorenç: matriu argilosa molt abundant, poc ciment i còdols paleozoics abundants. A sobre veiem un còdol calcari de la formació Griotte (Devonià superior) que inclou un fòssil de Goniatit, un cefalòpode precursor dels Ammonits i dels calamars i sípies actuals, que vivia tranquil·lament al fons del mar fa uns 370 milions d'anys, sense saber que ens serviria de presa d'escalada. Molts còdols són de pissarres i esquists, i tot plegat fa que de tant en tant se te'n trenqui algun. I sempre sense avisar ! Tot i que pensàvem tenir un bon dia, vam començar amb boira espessa (a sota, inici de la via ajudat pels estreps), que ja no ens va deixar en tot el dia.

Després d'un inici durillo amb un pas força contundent abans del primer parabolt, la resta del primer tram és bastant còmode (a sobre, arribant a la primera reunió). Després de la R3 ve un replà on cal caminar uns 50 m fins el peu de les tres darreres tirades, més maques i difícils (a sota).

La quarta és la millor, comença en lliure per placa i fissura (a sobre), continua en artificial per un desplom pronunciat i, després d'una sortida en lliure molt divertida i en flanqueig, s'arriba a un petit nínxol on hi ha la reunió (a sota).

Després d'un tram de 4 parabolts en A0/A1 i una altra sortida en lliure divertida, la paret es va tombant fins al cim. I aquí comença la segona part de l'escalada: el descens en rappel. Són un total de 5 rappels: 15, 50, 30, 20 i 30. A sota veiem al Pep muntant el primer que et deixa a un collet.

Del segon rappel millor no parlar-ne gaire, s'ha de tastar per entendre'l. Però mentre baixes i vas veient com les parets cada cop estan més separades (a sobre), tens una mica la sensació de l'arcàngel que baixa a donar la bona nova als pastors. A sota podeu veure'n un petit video: Però el més curiós de tot són els tres rappels següents, encaixonats i complexos, on no val a badar si no et vols convertir en un tascó ben empotrat. La vegetació encara ho dificultat més i, si no, tan sols cal veure aquesta petita filmació d'exemple: