Pont Cabradís i Bonner

Aquest dissabte, amb la Clara, vam anar a fer una volta clàssica que feia anys que no repetia, la de l'engorjat del riu Aigua de Valls fins el pont Cabradís, i la tornada pel llogarret abandonat de Bonner cap a Montcalb (mapa a sota).

Aprofitant qaue teníem dos cotxes i poc temps, vam deixar-ne un dalt a Montcalb i amb l'altre vam baixar fins prop del riu per començar la caminada, en un punt que queda just sota els cingles de Can Blanc de Vilacireres (a sobre).

El primer tram de camí és agradable, fresc i humit. Sempre va per la vora del riu, pujant i baixant fins la darrera pujada que et deixa dalt del pont Cabradís. Aquest pont de tosca acumulada a força d'anys al damunt de penyes despreses de les cingleres (a sobre), és un fenomen geològic ben curiós. Fa un llarg túnel sobre el riu amb el sostre entapissat de falgueres que normalment degoten aigua, tot i que aquest dia estaven més aviat seques.

D'aquí, un camí mig esborrat pujar per una esquena d'ase, evitant les acumulacions d'argelagues, fins la pista que puja a Bonner des del molí d'en Güell. Bonner és un antic nucli totalment abandonat, penjat en un petit replà molt per damunt del riu, al que tinc una certa estima. A sota veiem la casa pairal, que encara aguanta les sotragades del temps més malament que bé, amb l'any 1771 ben marcat als carreus de la façana.

La petita església romànica encara està en un estat més lamentable, però tot i això, el lloc segueix tenint un encant especial, sota la serra d'Encija i enfilat damunt del riu, amb el Cadí al fons.

Abans d'arribar a Montcalb, fem una darrera ullada al Pedraforca que ens mostra la seva cara sud sense ni una volva de neu (a sota).