
El Turbon (2.492 m,
a sobre) és un muntanyot solitari, despenjat al sud del massís de la Maladeta, que es veu des de tot arreu. Feia temps que el tenia pendent i, aquests dies de molta neu semblava la millor ocasió per intentar-lo amb esquís. Sobretot després de llegir a totes les cròniques que costa de trobar-lo en condicions.
Així que vaig agafar la furgoneta per anar fins a la Múria, un llogarret situat entre la muntanya i la carretera que uneix Pont de Suert amb Benasc.


El camí costa molt de trobar. Tot i que totes les ressenyes expliquen que cal anar cap a la dreta a buscar el port de la Múria, les traces et feien anar cap a l'esquerra.
Al final, unes traces solitàries de raquetes em van encaminar cap a la ruta que surt a tot arreu, un camí que puja pel mig del bosc i que dóna una volta esgarrifosa. Almenys dalt del coll apareix el Posets majestuós, darrera d'una carena on poca cosa hi creix a part dels boixos (
a sota).


El dia és excepcional, i la nevada també. Pujant i baixant per les carenes, al final s'arriba a la coma de sant Adrià (
a sota). Una vall força ampla i prou irregular com per sentir una profunda sensació de soledat, i per anar-te preguntant que hi fas aquí.
Els 4 kms que hi ha des que l'emboques fins al final, hi tenen alguna cosa a veure.


Des de la carena final (
a sobre) la coma de sant Adrià es pot apreciar clarament en tota la seva magnitud. Finalment, però, el relleu va afluixant i s'arriba a dalt (
a sota).


El millor del Turbon, a part de posar a prova les cames, és la vista que te. I més en un dia com d'ahir, amb un aire d'una netedat absoluta.
La vista abarcaba des de la Munia i el Neouvielle (
a sobre), fins al Cadí i el Pedraforca (
a sota).

Encara que l'estrella és el massís de la Maladeta, amb l'Aneto al mig (
a sota), omnipresent durant tota la pujada.

Un mossec ràpid i cap avall. Al principi amb neu força dura fins a la coma, després un llarg i dur flanqueig per evitar d'haver de pujar al final, et deixa al collet de la Muntanyeta. Aquí unes traces indiquen clarament que he fet el ruc a la pujada d'anar a voltar tant i que es pot baixar directament sense haver de passar pel port de la Múria.
En resum, es tracta d'una ascensió molt llarga a un cim que ho mereix. La vista des de dalt és excepcional, encara que la baixada sigui millorable.
Un consell: oblideu el port de la Múria i llenceu a les escombraries totes les publicacions que ho recomanen. És molt millor de pujar directament pel camí de baixada, que teniu al mapa
de sota i al
wikiloc.