Recaiguda a l'aresta Ribas

Costa trobar gent per anar a escalar el dia de sant Esteve, però tant la Lu com jo teníem el dia lliure i el volíem aprofitar, tot i fer un temps gris i fred. Segurament el destí ja ens estava advertint que anar a escalar, i anar a l'aresta Ribas del Pollegó Oest de la Vinya Nova (a sobre), no era la millor opció. A peu de via ella es trobava fatal, però el ganxo d'aquest atractiu esperó va poder més i ens hi vam embarcar.

Cal dir que vam veure dues possibilitats interessants en aquesta via, una és la d'empalmar llargs de corda, i l'altra, de baixar rapelant per l'esperó de manera que et pots estalviar la baixada pel darrera.

Així que vaig tirar jo al davant, a l'expectativa de si ella es trobaria bé per anar pujant o no. Vaig començar per l'entrada directa, que em va agafar una mica fred, i després ja vaig continuar fins a la R2. A sobre, la Lu abans de la reunió.

La següent tirada, que segueix un esperó molt ferm, la vaig respectar, però no hi vaig saber trobar el V (màxim IV+). La tercera va sortir d'enganxar la 4 i la 5, té un passet a la sortida de la reunió, i la resta és senzill. A sota veiem a la Lu arribant al cim de l'agulla, abans de la petita desgrimpada.

Des d'aquí ja veiem al davant la Roca Gris (a sobre), on he intentat dibuixar el recorregut aproximat de les vies Esparreguera i Tarantel·la.

El llarg següent és el més espectacular dels que vam fer, i tot ell té una roca de somni. Comença per l'esperó ben equipat amb parabolts (a sota), que va derivant cap a poc equipat i amb claus, fins a un desplom. Aquí em va costar trobar el pas perquè no sabia que calia flanquejar en horitzontal a la dreta, un pas espectacular sense cap assegurança a prop, fins que trobes un altre clau al final del pas, quan ja és més senzill i no ho esperes.

També em vaig saltar la R6 per pujar directament fins a la R7 (57 m).

El nostre cinquè llarg (el vuitè de la ressenya d'Onaclimb) és un mur supercompacte i molt ben equipat. El vaig atacar confiat, però en el pas de 6a la confiança em va jugar una mala passada i vaig caure avall, amb tanta mala sort que em vaig donar una estrebada amb el peu dolent que em va provocar un esguinç al lligament lateral extern. Suposo que les desgràcies no venen mai soles....

Tot i no trobar-se massa bé, la Lu va tirar amunt (a sobre), i es va treure el llarg amb elegància, i també va empalmar-lo amb el següent.

Jo confiava en el repòs, però pujant de segon i fent molts A0's ja vaig veure que no em podia refiar del peu. Així que em vaig despedir del darrer tram que ens quedava (a sota), i vam tirar avall.

El que ens va sorprendre, perquè no ho sabíem, era que des del que és la R9 de la ressenya es podia arribar a baix en 3 rapels. Pel qui hi estigui interessat, el primer es fa de la R9 a la R6, on hi ha un parabolt amb anella. El segon fins a la R4, i el tercer de la R4 al terra per una canal lateral (cara sud, a sota).

Tot i el mal que em va fer el peu, no crec que sigui massa greu. Podríem donar la via per convalidada, però hi tornarem encara que només sigui per tornar-la a disfrutar !