Avui he començat vacances i amb les previsions del temps i l'estat precari del peu, la millor solució era fer la primera esquiada. Sabia que al Capcir les condicions eren acceptables, i he aconseguit d'enredar el Xavi, el Natxo i el Sergi, tres alpinistes urgellencs que s'han revelat prou durs, per anar al pic de Tarbessou, situat entre el Capcir i l'Arieja.El Tarbessou (a sobre) és un cim de 2.364 m al que s'hi pot accedir des del nord-oest o des del sud-est, després de molts dubtes nosaltres hem acabat anant-hi pel vessant d'Ax-les-Thermes.
El dia s'ha aixecat fred, però asolellat, i hem anat pujant una mica per on ens ha agradat més. No teníem massa idea de l'itinerari, però no ha estat un problema gros.
El problema gros ha vingut més tard. El darrer tram tenia poca neu i hem decidit de treure'ns els esquís. Just llavors, a la coma de sota la carena ha començat a bufar el torb amb força, amb molta força (a sobre, pujant i, a sota, a la carena).
El vent cada cop era més fort i la neu ens picava amb força a la cara. No nevava, eren els trossos que el vent arrossegava ! El darrer tram fins al cim ha estat un calvari (a sobre), buscant el millor camí cap amunt evitant el gel i procurant de donar l'esquena al vent. Sort dels bastons que ens han aguantat de caure en les ràfegues més fortes !Finalment hem pogut arribar a dalt, feines a aguantar-nos per tirar una foto ràpida (a sota) i continuar cap avall.
De fet, la baixada amb esquí l'hem començat massa tard, però el vent ens impedia de fer res, ni tan sols treure'ns les pells i calçar-nos els esquís. En aquestes condicions hem seguit la carena i, quan hem pogut calçar-nos altre cop els esquís, hem fet via cap a les pistes tancades d'Ascou-Pailheres per baixar ràpidament cap al cotxe.
A sobre us deixo l'itinerari que hem seguit i, a sota, un petit registre que expressa millor quines eren les condicions de l'itinerari:
7 comentaris:
Hola Joan! Bona esquiada en un bonic racó per començar la temporada. Ja veus que els alturgellencs som gent dura que resisteix les condicions més extremes jeje...De fet, molts dies més d'esquí amb aquest temporal de vent i em passo al parxís.
Vinga fins la propera, a veure si és aviat (amb més neu i menys vent!), adéu.
Ei Joan, sóc el Lluís (sí, sí, el de la reconstrucció històrica). Ja ho veus, et vaig seguint les passes.....si més no per internet!!
Salut!
Ei Gatsaule! t'has passat a l'esquí de Muntanya, quina enveja...jo fa dos anys que no m'els poso, i és que amb aquestes temporades tan extranyes que ens fa no em ve de gust...i a més ara som uns pessiges, volem fer esquí el mes aviat millor i recordo que quan jo començava amb això de les pells la primera sortida no era fins el febrer, amb el dia més llarg i la neu aposentada, això és història, cda desembre fins fa dos anys com ja t'he comentat m'estrenava amb el Puigmal per Err, una ascensió matinal que et deixa sempre content.
Ens veïem
A veure si hi tornem aviat, Xavi, tot i que les previsions són realment pessimistes.
Lluís, a veure si t'acabaràs aficionant a la muntanya...
Jaume, jo també era d'aquests que esperaven al febrer, però tot canvia, incloent l'estat de la neu. I aquest dia, on n'hi havia, estava de conya !
Cagun dena.. quina enveja Joan !!! Jo ja des de dijous que vaig pillar una febrada del mil.. que m'estic cuidant a veure si pel 27 o 28 ja puc estrenar temporada aprop de casa !!
quina enveja.. 1!!!!! I quines ganes que en tinc !!
Bones, sóc en Sergi.
Molt guapo el "reportatge". Desde aquell dia, res de res, això d'anar a fer pells a les pistes fa una mica de mandra. Aquests dies hem estat per BCN fent reserves de turrons per l'hivern.
Per cert, em van dir que ets geòleg. Jo sóc enginyer geòleg, però sense exercir... he fet un reset total!
Salut i força neu
Sergi, a veure si m'envies alguna de les teves fotos, així veig quina pinta tenia ! I encantat d'haver conegut un colega tan dur !
Publica un comentari a l'entrada