Matinal a la Paret del Grau (Coll de Nargó)

El diumenge tocava castanyada amb costellada prèvia, i a la Cerdanya, així que em vaig deixar de romanços d'anar a alguna via llarga i vaig enredar a la Lu perquè m'acompanyés a fer alguna cosa curta. Com que a tots dos ens anava bé anar a l'Alt Urgell (a mi em va bé sempre), la paret del Grau (a sobre) semblava una bona opció: bona roca, ben assegurada, asolellada i vies de tres llargs.

S'ha d'haver estudiat per trobar les vies, perquè no queda molt clar on comencen, però amb les ressenyes del blog del Coll de Nargó finalment vam veure clar els començaments de les vies Àfrica (5a, 5b, 5b) i Manelet (6a, 6a, 6a).

Vam començar per la via Àfrica que, com que té els llargs curts, vam poder empalmar fàcilment els dos primers (a sobre, la Lu arribant al que és la segona reunió i primera per nosaltres). La roca és excel·lent, un calcari clar i adherent amb una curiosa franja de conglomerat als primers metres de les vies, i algunes franges de rebliments càrstics amb pàtines ferruginoses, que donen color a la paret.

Al final de la via hi ha el pas més difícil, que jo crec que s'acosta més al 5c que al 5b (a sota, la Lu treient-lo).

La via Manelet ja és una altra història, un començament explosiu i una colla de passos fins et deixen a la primera reunió, 40 metres més amunt (a sota, la Lu a la placa fina abans de la reunió).

Mentre ens miràvem a una parella de francesos que feien la via Àfrica (a sobre), veia que se'm feia tard i vam deixar la continuació per un altre dia.

Des de dalt de la paret del Grau, es veu molt bé com treballen els que es queden a la zona de les Agulles (a sobre).

També em va cridar l'atenció les antigues terrasses de conreu abandonades que queden al darrera (a sota), i que mica a mica el bosc les va ocupant, i com contrasten amb el conreu de la plana (més avall).