Malanyeu, via dels Bonys benignes

A l'inici dels temps, l'escalada a Malanyeu es va iniciar amb l'obertura d'una bona colla de línies atrevides, que encar ara apareixen a les ressenyes com a "desequipades". Bé, no seria la paraula exacta sinó poc equipades.

Tot i que 2 o 3 ponts de roca ronyosos i dos burils en uns 90 metres, és molt poc equipament. I aquest és tot el material que trobem a la via dels Bonys benignes, on ens vam enfilar ahir a la tarda, amb el Pep i el Toni, aprofitant les poques hores de llum disponibles (a sobre, ressenya aproximada).

El nom de la via fa referència als bonys que vas trobant al primer llarg, i que cal anar voltant buscant el millor itinerari (a sota). La via té tendència d'anar cap a l'esquerra i aprofita la reunió d'una via d'esportiva situada al peu de la fissura diagonal característica.

El segon llarg comença fort (a sobre) i té un tram una mica selvàtic, on cal anar travessant tot de mates, que van molt bé per assegurar-se.

De fet, la fissura és bastant marcada (a sota) i permet d'anar posant coses que garanteixin un mínim pèndol en cas de caiguda, perquè el recorregut és contínuament en flanqueig cap a la dreta.

Al final del flanqueig trobem una altra reunió d'una via nova (?), que permet no haver de sortir per dalt. Un rapel de 60 metres (a sobre) et retorna molt a prop del peu de la via.

En resum, una via curta de dificultat moderada, amb molt bona roca i força possibilitats d'autoassegurar-se, que permet escalar a Malanyeu amb un cert regust d'itinerari d'aventura.