24 de jul. 2007

Haus-Estrems a la Mòmia i Aresta GAM de la Portella Xica

Tot i que tenia ganes de penjar algunes històries alpines, la tornada ha estat marcada per una certa enyorança montserratina, encara que sigui lleig admetre-ho des de la perspectiva berguedana. Així que tan ahir com avui a la tarda m'he anat a treure l'espina.

Ahir a la tarda, vam anar amb en Mohawk a la clàssica Haus-Estrems de la Mòmia (a sobre). Una via realment molt maca, on ja fa molts i molts anys vaig fer el que sembla que fa molta gent: tirar avall quan arriba al primer burí (actualment parabolt). Greu error, perquè quan s'arriba al primer parabolt les dificultats més altes ja són enrera, i el tram que queda fins la reunió està ben assegurat.

A sota podeu veure una seqüència de moviments d'en Mohawk a la xemeneia. Un llarg que en Casasayas va obrir pràcticament a pèl.

De la resta de la via fins el cim, tan sols puc dir que és una disfrutada (altres diuen que és una excursió per alpinistes). Grau fàcil, roca bona, ambient espectacular,... Ha valgut la pena suar la xemeneia (a les fotos, imatges dels llargs quart i cinquè).

Dalt del cim (a sota) ja quasi no recordava la xemeneia, on em vaig quedar encallat pel pit. A mesura que intentava sortir-ne, cada cop estava més pressionat, no podia girar el cap per buscar solucions i la respiració s'anava fent més difícil..., fins que en vaig sortir d'una estrebada ! Quina angoixa, sort d'anar amb el cap fred. I és que no es pot ser gros !!

Avui he acompanyat al Pep i al Toni a l'aresta Gam de la Portella Xica, una via poc complicada però que, vista des de la Portella Gran, et fa venir moltes ganes d'anar-la a visitar.

3 tirades curtes, molt bona roca, equipament més que correcte quan la dificultat puja, cim molt bonic, tan sols té l'inconvenient que l'aproximació és ràpida. A sobre, podem veure al Pep iniciant la via, i a sota, en Gatsaule al segon llarg.

I després ha vingut el festival ràppels, de la fotogènica baixada de la Portella Xica (a sobre), amb risc evident de perdre la virginitat amb un arbre, hem passat a la baixada subterrània del pou de la Portella Gran (a sota), amb unes formes més femenines.

7 comentaris:

PGB ha dit...

Molt bé Joan! Es nota que has tornat amb ressaca d'escalar més ;)

A veure quan ens veiem eh? Dissabte correré pel Berguedà (Malanyeu potser?) i diumenge per Sabassona... aqui queda dit! :)

Quin sector del Berguedà recomanes? Vies aptes per tota la familia, ombra i bons peus de via?

Gatsaule ha dit...

Aquest dissabte a Malanyeu et rostiràs de calor, almenys abans de les 5 de la tarda. Jo et recomanaria la zona de l'Estany-Racó Tranquil, molt més agradable a l'estiu.

Mohawk ha dit...

Bé, sembla que l'esquena no es queixa gaire, a més ara mateix marxo cap al Pirineu, o sigui que va anar molt bé el passeig per alpinistes que vam fer ;) Per a mi més que recomanable la Haus!! (El segon cop em va agradar tan com el primer i això passa amb poques vies, je,je,je...)

Vinga, fins d'aquí uns dies i a seguir tibant-li fieres!!

Jortx ha dit...

Així m'agrada, que no perdis el ritme :)

Consulto la meva agenda i t'envio un mail per anar a treure el bec pel Pedra!

jaumeppiqueras ha dit...

Quina activitat! ja trobava a faltar els teus posts, sempre interessants, la Haus a la Momia sempre m'ha fet il.lusió, però no m'atreveixo, sempre m'han dit que és molt exposada, és així?

Gatsaule ha dit...

L'únic lloc exposat de la Haus és el primer tram de la xemeneia, on potser una assegurança extra no hi aniria malament. La resta de la via està la mar de bé.

Pekas ha dit...

jejeje...recordo unes fotos del meu primer cop a la Gam de la Portella... durant el meu priemr curs d'escalada "oficial"...

amb armilla... casco AGV... (semblan als de moto d'abans... :-)

Es una vía per no oblidar-la...

Amb aquella cantitat de burins vells a la reunió de la baumeta... i aquella "escarpia."... per superar el "sostre"... jejejejje

M'encanta aquesta vía... per els records.. li tinc molt de carinyu...
:-))))))))))))))))))))

Benvingut de nou...!!!!