Aquest dissabte al matí vam pujar amb el Toni fins la Dent de Cabirols, un lloc ben a prop i a l'ombra, que ens permetia d'anar a dinar a casa (
a sobre, foto retocada d'Onaclimb.com). Inicialment ens vam posar a la
Cerdà-Albert, una via còmode i poc complicada que segueix la forma evident de l'arc de sostres que talla la paret fins a una canal a la dreta (
a sota, al mig del segon llarg).
La via és molt recomanable, pràcticament equipada amb claus, es pot protegir bé si es vol, i la roca és bona i els passos difícils són aïllats. De tant en tant hi ha algun pas de placa que té la seva gràcia. Els tres llargs de la via acaben en una canal fàcil (
a sobre, el Toni arribant a la tercera reunió), i nosaltres vam preferir rapelar (2 rapels de 55 m equipats amb anelles,
a sota veiem el darrer rapel).
Animats com estàvem ens vam atrevir amb la
Canas y espits (120 m, 6a i A1), que travessa pel mig les monolítiques plaques de la paret (
a sobre, al començament del primer larg). Unes plaques, per cert, que tenen una adherència francament millorable ! Sort que la via està molt ben equipada.... (
a sota, al segon llarg poc abans de la reunió).
Entre una cosa i l'altra, però se'ns anava fent tard i no la vam poder acabar, però hi tornarem !! La veritat és que ens va agradar molt i vam veure les bones possibilitats de la zona per l'estiu a més de les que sempre es fan la Cívis-Genís i la del guarda (
a sobre, una cordada als llargs segon i tercer).
Aquest dissabte al matí vam pujar amb el Toni fins la Dent de Cabirols, un lloc ben a prop i a l'ombra, que ens permetia d'anar a dinar a casa (a sobre, foto retocada d'Onaclimb.com). Inicialment ens vam posar a la Cerdà-Albert, una via còmode i poc complicada que segueix la forma evident de l'arc de sostres que talla la paret fins a una canal a la dreta (a sota, al mig del segon llarg).
La via és molt recomanable, pràcticament equipada amb claus, es pot protegir bé si es vol, i la roca és bona i els passos difícils són aïllats. De tant en tant hi ha algun pas de placa que té la seva gràcia. Els tres llargs de la via acaben en una canal fàcil (a sobre, el Toni arribant a la tercera reunió), i nosaltres vam preferir rapelar (2 rapels de 55 m equipats amb anelles, a sota veiem el darrer rapel).
Animats com estàvem ens vam atrevir amb la Canas y espits (120 m, 6a i A1), que travessa pel mig les monolítiques plaques de la paret (a sobre, al començament del primer larg). Unes plaques, per cert, que tenen una adherència francament millorable ! Sort que la via està molt ben equipada.... (a sota, al segon llarg poc abans de la reunió).
Entre una cosa i l'altra, però se'ns anava fent tard i no la vam poder acabar, però hi tornarem !! La veritat és que ens va agradar molt i vam veure les bones possibilitats de la zona per l'estiu a més de les que sempre es fan la Cívis-Genís i la del guarda (a sobre, una cordada als llargs segon i tercer).
5 comentaris:
Atrafegat com vaig, hauré de deixar la Nord del Pedra per més endavant...
No paris Joan!
Ei Gatsaule!
Veig que no pares. A més a més aquí fa sempre més bon temps que a les teves estimades Dolomites. Per cert ja he llegit el teu article del Vertex.
Sembla ser que l'escalada esportiva em castiga bastant, així que serà qüestió de tornar-se alpinista. Aixó si, tu carregues tot el pes del material.
Ciao!!!
Ozzy, ja m'agrada que gaudeixis de la bona literatura......, encara que sigui amb vies que estan per sota del teu nivell.
Em sembla que per la salut carregar el pes fins el peu de via és millor que matxcar-se fent grau prop del cotxe !
Hola a tots. de quin article parleu al vèrtex. A mi també m'agrada la bona literatura.
Gatsaule ets un maquina, sort que va fer mal temps sinó acabes amb totes les muntanyes i parets. Per cert el dia que anaves a fer la Sanchez et vaig veure a la carretera una mica abans de Santa Cecília, com ets tan popular a traves del teu blog, nosaltres varem anar al cavall aquell dia. Salut a tots.
Antoni, és una petita broma. L'article és un de l'especial Alps sobre les Dolomites més orientals (vall de Sappada).
Publica un comentari a l'entrada