Roca Gran del Ferrús, directa Estel

La Roca Gran del Ferrús, o paret de la Gallina Pelada, és una senyora muralla que em queda relativament prop de casa. Això no vol dir que hi vagi massa sovint, potser pel tipus de roca o, més probablement, pel tipus d'equipament que s'hi troba.

La via més recomanable, diuen, és la directa Estel. Una via que puja directa al cim de l'esperó sud de la paret (foto de sobre).

La roca de la paret és un conglomerat calcari amb una matriu de color vermellós força argilosa, que li dóna unes característiques una mica com la de les parts bones de Sant Llorenç del Munt. És a dir, códols amb bastants forats entremig per la descomposició de la matriu. I si aguanta, la roca és collonuda (a sobre, el Joan al primer llarg, a sota, a l'inici del segon).

La via és molt recomanable si escales bé V i V+ sense gaires assegurances, perquè tot i que es pot equipar amb algun tasconet entre còdols i algun friend quan estàs de sort, pots arribar a fer força metres sense saber de quin mal hauràs de morir. No saps mai si trobaràs algun burí, ni si podràs posar alguna cosa, tot i que al final sempre s'acaba trobant alguna cosa (a dalt, arribant a la tercera reunió, a sota, a l'inici del cinquè llarg).

Aquesta via (a sobre, al cinquè llarg) la va obrir l'Ignasi Cisa en solitari. A la sisena reunió (a sota) hi trobem una placa en el seu record. Sembla que va desparèixer l'any 94, no sé massa com.

Llegir aquest poema al mig d'aquesta paret tan superba, assegurats a les reunions tan sols per un burí i un espit (a sobre), o per un solitari pont de roca (R 7), fa una miqueta de iuiu. Però només una miqueta, perquè a les tirades comptem amb magnífiques corones de rei (a sota) per anar més segurs i tranquils...

Al darrer llarg la roca empitjora, però finalment la dificultat baixa (a sobre) i l'arribada al cim de l'esperó és molt maca (a sota).

Després, una bona excursió pels prats florits ens retornarà al cotxe després d'una bona caminada a través de la serra d'Encija.