Lapònia a la Roca Gran de la Portella

Sense parlar directament amb els autors de les vies, és difícil de saber exactament el perquè dels noms de les vies. Imagino que algunes no tenen un motiu massa clar, però altres ben segur que si. Un bon exemple és aquesta via tan xula que navega pel vessant oest de la Roca Gran de la Portella, mentre assegurava al Joan hi anava pensant i tan sols se m'acudia que potser la fresca de l'avenc inicial l'hi va donar la idea.

Perquè la via (ressenyada a dalt per www.onaclimb.com) comença a l'interior del carst de l'avenc del pou de la Portella, per sortir cap enfora a buscar la cara oest del monòlit (a sota, el Joan dins de l'avenc).

Cal dir que la via és molt maca i ideal per una tarda d'estiu, tot i tractar-se d'una cara oest. Hi toca el sol, però també hi toca l'aire, i a mesura que vas pujant el sol va afluixant i la llum cada vegada és més especial.

La via està molt ben equipada i, més que posar alguna peça, més aviat ens hem saltat algun parabolt. És agradable no haver de xapar tot el que hi ha, agradable i un bon senyal. En general es fa quasi tota la via en lliure, amb alguns passos en A0. El tercer llarg és inmillorable (a sobre, el Joan traient-lo sense problemes i, a sota, la tercera reunió).

Els dos darrers llargs els hem unit en un de sol (a sobre, el Joan a la quarta tirada, amb el Dau al darrera), i hem vist la reunió d'un sol parabolt que hi ha al cim i que explicava el Fèlix. De fet, la seva història i la del Pekas tenen una part de culpa que hi haguem anat.

El final de la via és extraordinari, primer un tram vertical de preses grosses i ben col·locades, una mica com a Riglos, i després, la vista sobre Agulles que hi ha des del cim (a sota).

Potser si que no estaria de més afegir alguna peça per fer el rappel (a dalt, d'un únic parabolt), però em quedo amb la imatge de la Portella a la llum del capvespre i de les curioses formes de les Agulles, com la Mamelluda (a sota).