Ahir em vaig deixar enredar pel Mohawk per anar a Sant Llorenç, concretament al Faraó (a sobre) per la via edema pulmonar. Una via que puja per l'esquerra de la placa frontal i que volta el sostre superior també per l'esquerra.Però només deixar el cotxe vam tenir la primera sorpresa, per arribar a peu de via vam haver de desbrossar el camí d'accés. Vam pensar que segurament no faríem cua... Després va ser començar a pujar i començar a arrencar preses, fins i tot amb un bonic vol al primer espit.
La continuació feia més por que altra cosa, assegurat per burins antics o molt antics vaig aconseguir arribar a la primera reunió, després de fer baixar una gran quantitat de pedres daltabaix sense aconseguir de tocar al Mohawk. La reunió ja no la comento, perquè ja us la podeu imaginar.
Després va pujar el meu guia particular de Sant Llorenç (a sobre), fent baixar la resta de material que a mi no m'havia caigut. Ens vam mirar la continuació (a sota) i, entre la roca putrefacta, el material vell i el fort vent que bufava i que no ens permetia ni parlar, la decisió va ser unànime: avall falta gent !
Per acabar de passar la tarda ens vam acostar a les Gaites, on vam anar a tibar de braços a la via Garridos (7b pel Mohawk, Ae per mi). A sobre veiem al Mohawk provant els passos i a sota el PGB fent de lolo a la mateixa via.
9 comentaris:
Pel Mohawk 7b
Pel Gatsaule Ae
Pel PGB A0 + cagalera + millor que baixi...
i sort que no vaig voler veure la R de la Garridos-Manolo pq tela el que deieu...
El Farao una llastima, mira que es estetic! hi hauriem de posar quimics de 2 pams (alla i a tota la roca podrida de St Llorenç)...
Genial haver passat una estoneta amb vosaltres, que ja feia molts dies que no ens veiem! :)
Que en sou de mossoques amb Sant Llorenç!!! :)
PD: A les Gaites hi han vies ben equipadetes o es pass por pels alejes?
Les de la banda dreta tenen parabolts K. La Cati i la Renom tambe estan amb bolts i son les classiques del sector. Aquesta, la Garridos-Manolo feia ultra-por: Un buril rovellat sense xapa, 2 spits rovellats sense xapa a mode de R0 a 8m de terra. Llavors spits mes decents amb xapa cutre-casolana i algun buril intercalat. Ae o 7b. A gust del consumidor. Aquesta Reunio i la de la Dosi de Metall fan POR! millor anar a fer els sisens de la banda dreta ;)
Que hay Gatsaule:
Curiosa pared. Es como si estuviera "hecha" adrede.
Nunca nos dejará de sorprender la naturaleza que nos rodea.
Salu2
El Cap del Faraó és un cingle-agulla impressionant, llàstima que la majoria de vies estan molt malament d'equipament i que fins que no ets al barret no trobes una roca millor...nosaltres ens vam baixar ja fa temps de l'Aisa-dre que és just a l'altra banda de la que feieu vosaltres, a la dreta.
K, és que Sant Llorenç és molt Sant Llorenç pels del Vallès, sovint és on hem fet les primeres escalades i ens l'estimem molt tot i que la roca sigui una m...a!
JAJAJAJA!
M'en ric perque jo vaig pasar pel mateix.Vaig anar a fer la tutankamon sol,es la que va pel sostre,i de debo que es per no tornar mai mes.Reunions de filferros prehistoriques,spits que de la erosio del fang queda la xapa sense tocar la paret i bueno...
Aixo si,l'ultim llarg d'Ae molt guapo i estetic,i amb bona roca com a totes les parts altes de les parets de sant llorenç.
Je,je,je... quina bofetada que ens va donar el Faraó ahir. Em trec el barreta davant els lolos de la zona, em sembla que MAI havia fet A0 en un IV, si señor Amadeu & Co.!!
Sobre les Gaites, totes les vies estan perfectament equipades amb parabolts, menys tres (curiosament les de grau alt), realment hi val una visita K!
Aquestes tres vies (Paranoic, 4ª dimension i Garridos) quan pugui les reequipo.
;)
PD: Gatsaule, ara la roca de les Dolomites ens semblarà formigó!
Reconec que Sant Llorenç m'agrada, tot i la roca dolenta. Té gràcia i interès, el paisatge és bonic i les formes són especials. Tot i ser berguedà, entenc perfectament que la gent del Vallès n'estigui enamorada.
Però també he de reconèixer que ahir em van ben enredar !!
Vlady, si alguna vez vienes a Catalunya, date una vuelta por Sant Llorenç del Munt aunque sea corta, el contraste de estratos débiles con estratos resistentes de conglomerado le da un toque especial y muy bonito.
La "Edema Pulmonar" la vaig fer el 20/04/1986 i ja vem passar por. Encara us quedava una sortida d'estreps de 6a des d'un plom en un balmat del 3r llarg on recordo haver suat bastant.
Publica un comentari a l'entrada