Cavallers

Alta muntanya, paisatges pirinencs, escalada granítica, roca calenta,..., tot i això i molt més és el què esperàvem de Cavallers, però la realitat va ser molt més freda. L'aire glaçat que venia del nord, no va deixar de bufar en tot el dissabte.

Almenys va fer sol i, ben abrigats, vam triar la via Formigaz, al sector del mateix nom. 4 llargs de placa força constants en el V+, que ens van deixar un bon regust.

El tipus d'escalada de la via és placa sense preses, en la que cal creure i tenir fe, creure i tenir fe de que els peus no se te n'aniran avall. Els parabolts hi són però no sobren, així que vam tenir molta cura de no caure i encendre'ns com un misto.

Abans de marxar amb síndromes de semicongelació, vam voler provar quins eren els límits de l'adherència i ens vam ficar en dues vies d'esportiva. La primera va ser la Triquiñuelas (35 m, 6a), que vam fer bé tots 3. Després vaig provar l'Artimañas (30 m, 6a+) i aquí la cosa va anar molt més justeta, tot i que me'n vaig sortir després d'una relliscada.

Ja no vam fer res més perquè el fred ens en va treure, res més que gaudir de la gran florida de gencianes que omplien els prats al peu de via.