La Roca dels Collars (a sobre) és un fantàstic penyassegat calcari que trobem a l'est de la Roca Naireda. Tota ella és espectacular i mai hauria pensat que s'hi pogués escalar si no ho hagués publicat el Xavi al seu blog.De totes les vies que s'hi han obert, nosaltres ens hem fixat en la Dioni i el camí de l'Alfons Baró. Tot i que la primera tenia millor aspecte i, sobretot, un grau de dificultat més atractiu, finalment ens hem decantat pel camí de l'Alfons Baró (ressenyes a sota de tot, gentilesa del Xavi).
El primer llarg (a sobre) ja ens ensenya fins a quin punt pot ser compacte la roca calcària si es donen les condicions adequades, tot i només és 5c. El segon llarg (a sota), un 6a de continuïtat, és una més del mateix però més complexe de resoldre.
El tercer llarg és una història a part, a la foto de dalt només es veu l'arribada a la reunió, però abans hi ha tot un tram de 6b que ens ha costat força tot i les trampes que hem fet, fins i tot un bon saque que m'ha deixat el braç dret com si l'hagués passat per una capsa de mistos !Dos llarg una mica més còmodes, el quart i el cinquè (a sota, el Gatsaule al cinquè llarg), ens porten cap a la darrera tirada.
Aquest darrer llarg, tot i que està ressenyat com a 5b, és força més difícil que l'anterior, teòricament 5c. A sota podem veure al Pep en el darrer tram abans de la reunió.La baixada es fa amb rappels de 25 a 30 m equipats per la via Dioni, fàcil de trobar seguint les fites de la carena. Després ja només queda refer el camí de tornada fins al mas de Sant Pere.
9 comentaris:
Osti Gatsaule!
Quines plaques més fermes! Veig que estàs fent un intensiu per la cara sud del Pedra, eh!
Com que jo tinc tocat el braç esquerra, i tu el dret, sols és qüestió d'anar sel·leccionant els llargs segons si la fissura és a la dreta o a l'esquerra, ja,ja,ja...
Ens veiem!!
;)
Aixó si que és un entrenament per a les Dolomites.
Salut!
Va parir quins miralls! a simple vista es veu més cantu al 6a que al 5c del primer llarg!
Quina vall més maca aquesta de Canelles..
Vas fort Gatsaule! si ja m'ho vaig mirar a la Postres de Músic, aquí que és més dret encara...felicitats per la via.
Les plaques que són espectaculars són les del costat, tot de 7a fins a 8a !!
Realment la roca és excepcional, molt adherent i abrasiva, i de tant en tant trobes alguns forats relaxants.
Carai... jo hagués anat a per la Dioni de cap! :P
Estas fet un tot terreny i un aventurer!
Si senyor... com sempre..ens presentes unes joies per escalar i "disfrutar"... queda apuntada a l'agenda..
I com m'agrada veure aquests AS dels de abans... :-))))))))
Hola Joan veig que al final veu escollir l'opció més difícil del sector. Aneu forts!
Doncs el pas de 6b a la ressenya original hi posava 6a (jo vaig pujar el grau a la meva topo perquè vaig creure que amb el grau original més d'un hagués al·lucinat amb el pas, del tot finolis i amb flanqueig).
Ara a veure si vens a fer la "Dioni" també molt disfrutona i més assequible. Adéu.
Si, la Dioni la tinc a la llista, ens la vam mirar de baixada i tenia molt bona pinta. Tinc ganes de tornar-hi, el lloc és molt agradable, i l'aproximació és una excursió ben maca.
Publica un comentari a l'entrada