El diumenge passat, que havia de fer tan mal temps al Pirineu, vaig anar cap al nord per gaudir d'aquesta primavera tan maca que ens està fent i per desintoxicar-me una mica de les parets.El pic de la Mina és un cim bonic i còmode, molt habitual per pujar-lo amb esquís, amb un desnivell d'uns 700 m des del mateix coll de Pimorent. Tot i que encara queden restes de les nevades tardanes (a sota), el bon temps ha fet desaparèixer gairebé tota la neu com podem veure al Roc Melé (a sobre).
Mica a mica els prats alpins es van omplint de flors, gencianes, crocus, narcisos,... (a sobre) Des d'un punt de vista més pràctic, ja és temps de començar a collir xicoies per a les amanides, i d'anar veient com es netegen de neu les parets nord, com la magnífica paret nord del pic de la Valleta (a sota) plena de línies d'escalada damunt un granit excel·lent.
Al final el dia va ser molt bo, cel clar i aire fresc, com podem veure a l'arribada a dalt de tot (a sobre)El recorregut és evident i segueix la carena o una pista que passa just per sota. Però tal i com podem comprovar en el dibuix del recorregut del gps (a sota), no es passa sempre pels mateixos llocs a la pujada i a la baixada.
2 comentaris:
Hola Gatsaule, a mí quan porto molts diues seguits escalant també m'agrada desintoxicar-me fent una bona trescada pel Pirineu. El Pic de la Mina l'he fet amb esquís però a peu mai i es veu molt interessant. Diumenge al Vallès es va llevar el dia amb boira, però a les poques hores va sortir un dia magnífic això sí molt ventós.
És un cim interessant i bonic, encara que molta gent el menysprea per la proximitat a l'estació d'esquí. Hi vam estar ben sols.
Publica un comentari a l'entrada