Bàlsam del tigre, a la paret Bucòlica

Avui era un dia que teníem marcat al calendari des de feia temps, per anar a la Neurònium del tossal del Coscollet, la paret més llarga i amagada d'aquesta comarca, aprofitant la boníssima descripció que va fer el Xavi al seu blog de l'Alt Urgell.

Les previsions eren dolentes, però els ànims es mantenien forts. Així que hem pujat a dalt per deixar el cotxe, i plovia. Així que no ens ha quedat altre remei que mirar l'impressionant aspecte de la part superior de la paret (a dalt), i gaudir del ball de boires damunt el pantà d'Oliana (a sota). Hem fet una passejada per la carena, plena de coixinets de monja florits (més avall), i ens hem retirat a esmorzar.

Després de fer el cafè, el temps ha millorat i ens ha permès d'anar a escalar. Com que no ens en refiàvem gaire, hem optat per una cosa curteta i hem acabat a la Bàlsam del tigre, a la paret Bucòlica. A dalt podeu veure la ressenya manllevada del blog dels Maneirons, esperem que no s'enfadin !

Aquesta via té una roca molt bona i està equipada díriem que de manera suficient. A sobre podem veure al Pep al primer llarg, i a sota, arribant a la segona reunió. Sobre el grau de la via, tan sols comentar quehem comprovat que hi ha V+ de dues categories, i que el pas de V+ de l'inici del segon llarg l'hem fet amb un pedal.

Les altres tirades són maques, divertides i amb el grau força just, tot i que a la sortida de la cinquena tirada (6a+ o 6b) també hi hem posat un pedal. A sobre podem veure al Pep com s'hi baralla una mica.

I això que m'he fixat molt en aquest escalador de nivell que ens hem trobat per veure com s'ho feia per anar tan sobrat...