Pic Long

Darrerament, cada estiu faig alguna travessa solitària per crestes i carenes del Pirineu que em permeten de conèixer algun racó nou i de passada tatxar uns quants tres mils de la llista.

Aprofitant que les circumstàncies acompanyaven, vaig aprofitar el diumenge per anar a la cresta del Pic Long, al massís del Neouvielle (a sobre, carena del pic Maou). Es tracta d’una volta força llarga que permet enllaçar 7 cims i afrontar passos de cresta d’una certa dificultat i compromís. El desnivell total entre pujades i baixades és d’uns 3.400 m (segons l’altímetre), i en total vaig trigar unes 10 hores de cotxe a cotxe.

La sorpresa va estar la nevada que cobreix tot el Pirineu Central per damunt dels 2.800 m d’alçada, una nevada que ningú havia advertit (a dalt, foto del Mont Perdut més nevat del compte). La neu entre les roques i el fet que algunes es trobessin entapissades d’una fina capa de gel, va complicar encara més la travessa, prou complexa per ella mateixa. Probablement sense la neu l’itinerari es pot escurçar ben bé en una hora.

Una carretera et permet pujar fins a l’embassament de Cap de Long, a més de 2.100 m, on comença l’itinerari. Una camí força pesat voreja l’embassament fins la vall del Pays Baché, una vall envoltada de cims de més 3.000 m i amb un camí molt bonic que la remunta fins al cim del Maou (3.074 m).

Per pujar al Badet (3.160 m, foto de sobre), ja trobem algun pas on cal fer atenció, sobretot per l’estat de la roca, però és a partir d’aquí on la cresta es va tornant més esmolada. La cresta que baixa cap a l’agulla Badet està plena de gendarmes que cal anar voltant i una xemeneia final amb algun pas de IIIº et porta al cim (3.135 m). Fins i tot els isards s'entretenen mirant les meves evolucions sobre la cresta (a sota).

La baixada cap a la forqueta de Cap de Long és entretinguda i la neu dificulta alguns passos. Hi ha una parell de rappels equipats però acabo desgrimpant, que és el què prefereixo sempre que es pot. Des del collet, la pujada al Pic Long potser és el tram més interessant de la cresta, llarg, roca bastant sòlida i bastants passos de IIIº aïllats on la neu no s’hi ha enganxat. Des del cim (3.192 m) gaudeixo d’una panoràmica circular completa del Posets fins al Balaitús.

El tram de cresta fins al Dent d’Estibere Male (3.017 m) és el més perillós del dia, roca regular, trams molt penjats i aeris, i una gran quantitat de neu per tot arreu (a sota, Pic Long i Dent d'Estibere Male). Afortunadament per arribar a la resta de cims, Bugarret (3.031 m) i Pale Crabonouse (3.021 m), el camí ja és molt més senzill.

La baixada la faig directe per la carena nord-est i tot el camí cal anar-lo deduint perquè tan sols s’hi troben fites aïllades. D’entrada cal baixar fins al llac Tourrat, vorejar-lo i continuar baixant fins trobar el pas que permet arribar a la tartera de grans blocs que puja al coll Tourrat. D’aquí, un llarg flanqueig descendent permet de retrobar el camí de l’embassament de Cap de Long, un camí que a l’anada es troba pesadíssim i en canvi ara, després de tantes hores sense camí, és una mena de benedicció.

Al mapa de sota hi he posat el camí que va marcar el track del gps, damunt del mapa francès 1/25.000. Si hi ha algú interessat en el fitxer digital de l'itinerari per gps, el pot descarregar d'aquí:
http://s10.quicksharing.com/v/6318644/piclong.rar.html