Pel darrer dia de la nostra estada a les Dolomites vam buscar una sortida que ens permetés de fer una bona despedida de la zona, que ens deixés bon gust de boca. Una escalada no massa larga i interessant. Una mica per tot plegat ens vam fixar en la Torre Alta dell'Arco (a dalt), una paret que veiem des de Sappada (el poble on ens estàvem), atractiva i curta (8 tirades). També tenia l'al·licient afegit de poder sortir directament a peu des de la casa amb una aproximació llarga (2 h), però molt agradable.
Al contrari que a Lavaredo, aquí no hi vam trobar ningú. És una de les típiques zones solitàries dels Alps: un petit circ de muralles calcàries, una zona de prats al peu, un torrent d'aigües transparents que l'atravessa, ningú enlloc,…, el sò del silenci.
Tot i tractar-se d'una zona amb infinites possibilitats d'escalada, trobem la via força fàcilment, en una canal al peu d'un esperó molt destacat. Dos primers llargs fàcils i descompostos ens fan dubtar de si hem fet bé de triar aquesta paret, però ben aviat la cosa s'arregla. Un flanqueig aeri ens porta al fil de l'esperó i, amb un primer pas molt atlètic (V), comencem un esperó de pel·lícula (foto de dalt).
Mentre pugem, ens entretenim amb el paisatge canviant i amb la presència de l'Urpa del Diable (foto de sobre), una planta endèmica de les Dolomites i molt curiosa.La roca es torna molt sòlida i adherent, la via és lògica i aèria, i l'arribada al cim espectacular (foto a sota). Això si, molt poc equipada, tot i que crec que vam encertar els emplaçaments de les reunions.
Una baixada enrevessada i complexa per un caos de tarteres i blocs penjats, ens deixa al passo dell'Arco, un collet culminat per un arc natural de roca (foto de sota), on retrobem el camí de tornada a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada