5 d’abr. 2006

L'esquena del diable

Aprofitant que la tarda és llarga, vé molt de gust d'anar a provar coses noves o d'acostar-se a llocs diferents. En el penúltim Vèrtex hi havia una ressenya curiosa: una via nova a Montserrat, una via fàcil i equipada en la placa tumbada que veiem a la foto (és una mica a contrallum).

Ara que estic aprenent les tècniques d'escalada en solitari, he pensat que era un bon lloc per anar a disfrutar una bona estona, 4 llargs de 50 m que no depassen el IV+ (que anant sol es transformen en 8), poca verticalitat per si cal solventar algun inconvenient, i equipada de fa poc. A més, es troba una zona molt interessant de Montserrat, davant mateix del Serrat del Patriarca i comença des del fons de la canal dels Avellaners.

La via en qüestió, l'esquena del diable, no deceb gens ni mica, tot i que la dificultat és un pèl massa baixa i es troba concentrada en els dos primers llargs. L'altra problema és habitual en aquestes parets montserratines: costa de veure els parabolts i endevinar l'itinerari en algun moment.

De l'aproximació per la canal no cal que us comenti res, ja sabeu com són les canals de Montserrat, sobretot les del vessant nord. En qualsevol cas podríem resumir dient que, arribats a peu de via (45'), es pot començar a escalar sense necessitat d'haver d'escalfar.

La baixada des del cim és evident cap a la canal dels Avellaners, seguint primer la carena i després un camí a la dreta (40' fins al cotxe).

Des del cim, la vista en picat sobre el Cavall Bernat i la perspectiva d'aquesta zona de Montserrat é molt interessant. Mirant cap a Sant Jeroni, en canvi, potser és per l'efecte de la primavera, però en comptes de la roca del Patriarca em va semblar veure una altra cosa.

3 comentaris:

PGB ha dit...

Quina via més interessant! me l'apunto per anar-hi amb algun amic per iniciar-lo a l'escalada de vies llargues :)

Mmm... respecte a la ultima foto... jo no crec que sigui la primavera eh? xD

Gatsaule ha dit...

Quan hi vagis, ja m'explicaràs com ha anat l'aproximació !!

Antoni ha dit...

Curiosament, aquesta via, la vàrem repetir el dissabte passat 7 d'Abril, també la vaig veurà al Vèrtex. Costa una mica de trobar peu de via, com a referència hi ha una fletxa picada que mira cap a munt i una pedra enganxada amb sica a mig metre de terra sobre un tronc d'arbre caigut. La via esta be però una mica bruta, no es deu haver fet massa, i els parabols a vegades t'els trobes quan ja hi ets; el grau, tret de un tram de un parell de metres de la segona tirada es discret i les assegurances correctes.

Salutacions.
Antoni des de Sabadell.