Una setmana fora, i retorn a la vida normal. Una setmana intensa plena d'experiències, la majoria positives. Dues grans sortides d'esquí de muntanya, pujant a dues de les puntes més altes del massís del Mont Rosa (Zumsteinspitze, 4.563 m, i Signalkuppe o Punta Gnifetti, 4.554 m) i al cim del Gran Paradiso, 4.061 m (foto de dalt), en unes condicions molt bones de temps i neu; i una dura escalada al massís de Devoluy, als prealps francesos (foto de sota), van justificar sobradament la sortida.
Les darreres consultes maratonianes a les webs meteorològiques ens va decidir per canviar d'objectiu, abandonar la idea de la travessa per l'Oberland Bernès i encaminar-nos cap al sud d'Itàlia. Primer a la Valsesia, des d'on vam pujar a les dues puntes del Mont Rosa des del refugi Mantova, i després a la Valsavaranche, per esquiar fins al Gran Paradiso en condicions optimes, molt bon temps i molt poca gent.
Les darreres consultes maratonianes a les webs meteorològiques ens va decidir per canviar d'objectiu, abandonar la idea de la travessa per l'Oberland Bernès i encaminar-nos cap al sud d'Itàlia. Primer a la Valsesia, des d'on vam pujar a les dues puntes del Mont Rosa des del refugi Mantova, i després a la Valsavaranche, per esquiar fins al Gran Paradiso en condicions optimes, molt bon temps i molt poca gent.
Per completar la setmana vam encaminar-nos al massís del Devoluy, un d'aquests massissos dels prealps calcaris que queden a l'ombra dels grans, i que sempre ens contentem en veure de lluny des de les autopistes. El circ de Devoluy és un petit paradís de l'escalada en roca, i el vam voler descobrir pujant al Pic Crillon per la via Charbonnier-Lainez, 8 tirades de calcari vertical amb una dificultat molt sostinguda entre el IV+ i el V+.
Una bona estrebada per esperar amb més tranquilitat l'arribada de l'estiu.
Una bona estrebada per esperar amb més tranquilitat l'arribada de l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada