Avui he tornat a Montserrat. Concretament al camí de les Bateries.
Buscava les cabres que vaig veure fa quinze dies però avui portava la càmera de fotos. I, clar, les cabres no han aparegut. Les he buscat per tot l'entorn d'on les vaig veure, però el canvi de temps i d'horari ha fet que hi circuli molta més gent, per aquests camins. Imagino que s'han recollit en algun indret més tranquil.
No he perdut el temps, però. Sobre el camí de les Bateries, abans de fer les darreres llaçades de baixada cap a Collbató, hi trobem una zona ben equipada anomenada el Llençol (foto superior). Un bon lloc per fer la primera jornada d'escalada solitària a Montserrat. La majoria de les vies es troben al voltant del 6è, però anat tot sol cal minimitzar els riscos i m'he dedicat a les 4 vies de més a l'esquerra. Totes d'uns 30 m, dues de IV i dues de V.
El lloc és agradable, tot i el soroll de fons de l'autovia, amb una vista magnífica sobre el Baix Llobregat i l'Anoia. La roca és sòlida i adherent i, de l'equipament, tan sols comentar que és fins i tot excessiu. Així que és un bon lloc per fer la primera montserratina solitària. De les quatre vies, la de més a la dreta és molt sostinguda, una veritable disfrutada !
El vent que bufava, a part de mantenir la temperatura tot i l'orientació sud de la roca, em va oferir una magnífica posta de sol tot tornant cap a casa.
Buscava les cabres que vaig veure fa quinze dies però avui portava la càmera de fotos. I, clar, les cabres no han aparegut. Les he buscat per tot l'entorn d'on les vaig veure, però el canvi de temps i d'horari ha fet que hi circuli molta més gent, per aquests camins. Imagino que s'han recollit en algun indret més tranquil.
No he perdut el temps, però. Sobre el camí de les Bateries, abans de fer les darreres llaçades de baixada cap a Collbató, hi trobem una zona ben equipada anomenada el Llençol (foto superior). Un bon lloc per fer la primera jornada d'escalada solitària a Montserrat. La majoria de les vies es troben al voltant del 6è, però anat tot sol cal minimitzar els riscos i m'he dedicat a les 4 vies de més a l'esquerra. Totes d'uns 30 m, dues de IV i dues de V.
El lloc és agradable, tot i el soroll de fons de l'autovia, amb una vista magnífica sobre el Baix Llobregat i l'Anoia. La roca és sòlida i adherent i, de l'equipament, tan sols comentar que és fins i tot excessiu. Així que és un bon lloc per fer la primera montserratina solitària. De les quatre vies, la de més a la dreta és molt sostinguda, una veritable disfrutada !
El vent que bufava, a part de mantenir la temperatura tot i l'orientació sud de la roca, em va oferir una magnífica posta de sol tot tornant cap a casa.
3 comentaris:
a aquest tipus de situació li diuen la "Llei de Murphy", segur que un altre dia et creues amb un ramat i casualment et quedes sense piles o qualsevol altre imprevist. Anim que ja es deixarà caure alguna quan menys t´ho esperis.
Hehehe, acostuma a passar això de quan no portes càmera l'hauries de dur per tot el què et passa o animals que veus o el que sigui... i quan decideixes portar-la, cagada pastoret i res de res (llei de murphy com diu l'ivanbonatti) :P
Escalada en solitari? mmm m'interessa el tema, com t'autoassegures? amb nusos o amb "aparatos"?
Potser no vas poder fotografiar les cabres però la posta de sol és esplèndida!
Salut!
Per l'escalada en solitari faig servir el silent partner i, la veritat, tot i que és un aparell car, va molt bé. Dóna corda molt millor que un segon (sempre la tens justa), no bada mai i tampoc et distreu amb el seu rotllo quan pitjor ho estàs passant (je, je,).
Encara no he caigut mai de primer, però la sensació de trbar-se quan fas una estrebada és molt bona.
Publica un comentari a l'entrada