El clot dels Padrons és la raconada que queda sota la paret est del pic dels Padrons, un cim força conegut sobretot pels esquiadors de muntanya que s'hi solen enfilar des de la carretera que porta al Pas de la Casa des del coll de Pimorent, a falta de millors opcions.
Aquesta clotada queda tancada a l'est pel pic de la Mina, i al sud pels pics de la Font Negra. Aquests darrers formen una llarga barrera orientada est-oest, que separa aquesta zona de la vall de Campquerdós. Cal dir que, mentre els pics de la Mina i de Padrons solen estar plens d'esquiadors, als pics de la Font Negra no hi sol anar gaire ningú. Potser pel seu aspecte ferotge (a la foto el cim oriental), potsr per la llarga aproximació fins a la base.
Així que el darrer diumenge 22 de gener, aprofitant el bon temps i que no havia de discutir-ho amb ningú, vaig encaminar-me amb els esquís de muntanya cap al corredor que veiem a la dreta de tot de la foto, un corredor còmode, bonic, i que a mesura que puges es fa cada vegada més dret i més estret, arribant a una inclinació de 40º a la meitat superior.
L'aproximació fins al peu de la canal és molt agradable, llarga però suau. I a la tornada et permet una llarguíssima baixada i et garanteix una tranquilitat difícil de trobar en altres indrets. A més, la neu es troba en bones condicions, tant sols alguna petita zona crostosa i, a l'interior de la canal, excel·lentment dura. Al cim, un panorama extens i un mossec, abans de posar grampons per la baixada fins on he deixat els esquís.
Ningú enlloc, cap soroll excepte el vent, la carena del Padrons amaga i esmorteeix la cridòria del Pas de la Casa. Sota, la vall de Campquerdós, també solitària. Lluny, Montserrat treu el cap sobre la boira darrera el Puigpedrós.
A la tornada, les cues del túnel del Cadí em van retornat mica a mica a la realitat.
Aquesta clotada queda tancada a l'est pel pic de la Mina, i al sud pels pics de la Font Negra. Aquests darrers formen una llarga barrera orientada est-oest, que separa aquesta zona de la vall de Campquerdós. Cal dir que, mentre els pics de la Mina i de Padrons solen estar plens d'esquiadors, als pics de la Font Negra no hi sol anar gaire ningú. Potser pel seu aspecte ferotge (a la foto el cim oriental), potsr per la llarga aproximació fins a la base.
Així que el darrer diumenge 22 de gener, aprofitant el bon temps i que no havia de discutir-ho amb ningú, vaig encaminar-me amb els esquís de muntanya cap al corredor que veiem a la dreta de tot de la foto, un corredor còmode, bonic, i que a mesura que puges es fa cada vegada més dret i més estret, arribant a una inclinació de 40º a la meitat superior.
L'aproximació fins al peu de la canal és molt agradable, llarga però suau. I a la tornada et permet una llarguíssima baixada i et garanteix una tranquilitat difícil de trobar en altres indrets. A més, la neu es troba en bones condicions, tant sols alguna petita zona crostosa i, a l'interior de la canal, excel·lentment dura. Al cim, un panorama extens i un mossec, abans de posar grampons per la baixada fins on he deixat els esquís.
Ningú enlloc, cap soroll excepte el vent, la carena del Padrons amaga i esmorteeix la cridòria del Pas de la Casa. Sota, la vall de Campquerdós, també solitària. Lluny, Montserrat treu el cap sobre la boira darrera el Puigpedrós.
A la tornada, les cues del túnel del Cadí em van retornat mica a mica a la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada