L'esquí de fons, quan les condicions són bones i les ganes enormes, és una activitat realment il·lusionant. Lliscar còmodament i amb tranquilitat pel mig del bosc o per les clarianes, agafar un ritme i sentir una immensa llibertat en el teu interior. Els peus lleugers, el cos àgil, com si tots els elements es posessin d'acord perquè les coses sortissin bé. L'esquí de fons és una mica tot això.
No sé si hi havia esquiat mai en aquesta estació petita i coqueta, que enllaça amb la de Lles, i amb la que et pots enfilar fàcilment fins els estanys de la Pera (a la foto de dalt, l'estany inferior i el Monturull), o pujar a un bonic mirador natural sobre la Cerdanya.
Tampoc sé si sempre és així, però el dissabte 14 de gener les condicions eren extraordinàries, i la pràctica d'aquest esport afortunadament minoritari em va omplir els sentits de múltiples sensacions.
No sé si hi havia esquiat mai en aquesta estació petita i coqueta, que enllaça amb la de Lles, i amb la que et pots enfilar fàcilment fins els estanys de la Pera (a la foto de dalt, l'estany inferior i el Monturull), o pujar a un bonic mirador natural sobre la Cerdanya.
Tampoc sé si sempre és així, però el dissabte 14 de gener les condicions eren extraordinàries, i la pràctica d'aquest esport afortunadament minoritari em va omplir els sentits de múltiples sensacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada