
Conscient que la primera vegada sempre és important, em vaig mentalitzar a consciència. Els nervis, pero, em van trair i em vaig oblidar el casc a casa. Fer l'estrena sense la protecció necessària no m'acabava de convèncer, però quan les ganes són grans la resta ja no importa.
I la qüestió és que la cosa va anar molt bé, molt millor del que pensava.

Tot i un petit embolic de corda, ben aviat vaig agafar-li el punt, i la sensació de pujar còmode, controlant i amb seguretat, es va anar imposant a mesura que pujava. Trobo que és un bon sistema per poder escalar més, tot i que mai substituirà un company de debò. Això si, escales els llargs dues vegades, de primer i de segon, i escales el doble !
Repetiré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada