El cim més alt de la vall d'Ossola és la punta Nordend del Mont Rosa (4.609 m), difícilment accessible des d'aquí. La vall Anzasca és la que porta fins a Macugnana, al peu del vessant sud-est del Mont Rosa.
Per conèixer el lloc, trio el Pizzo Nero (2.738 m), que queda just al davant del Nordend. Al mapa veig una bona possibilitat de ruta circular des de Macugnana, i surto a veure-la.
A sota podeu veure el mapa del recorregut i, al Wikiloc, el track.
Macugnaga és un poble turístic situat al fons de la vall i al peu del Mont Rosa, i de les seves carenes més orientals, plenes de cims interessants i poc coneguts com el Corno Rosso, (3.230 m) o la cima di Jazzi (3.803 m).
Costa saber on deixar el cotxe, però com que la tornada es fa per baix, tampoc té massa importància: el què no fas a l'inici faràs al final!
Així que deixo el cotxe al final de la carretera, travesso el torrent i començo a pujar en direcció oest per un bon camí que mica a mica agafa direcció sud. El sender travessa un bonic alpeig, on la presència amenaçant de diversos gossos de protecció del ramat m'han generat molts dubtes, però finalment he seguit pujant.
El camí arriba a una antiga instal·lació d'esquí ara abandonada, i comença a pujar amb més ganes cap a la carena, per un roquisser on costa veure quin és el millor itinerari.
A sota s'endevina la vall de Macugnaga amb el Corno Rosso al davant.
Des del coll, veig 500 metres més amunt el Corno Bianco, però no hi aniré. Veig una baixada que no sembla massa clara i ja porto prou desnivell.
Des del coll el cim és allà mateix, una petita carena m'hi porta en poc més de 5 minuts.
I al davant, els dos cims més alts del Mont Rosa, a la dreta el Nordend i a l'esquerra la punta Dufour, dos dels quatre mils més alts dels Alps, apareixen amb tota la seva intensitat.
Ara ja només falta la baixada per l'altra costat. Des del coll veig on he d'arribar, el fons de la vall, i per on he de passar, un petit llac. Segueixo unes fites que hi porten i la baixada fins al llac és sense camí però se segueix bé.
El problema arriba a partir d'aquí que el camí es va perdent i acabo baixant de qualsevol manera. Per sort, arribo a unes bordes que puc identificar al mapa i a partir d'allà puc seguir una traça que es va fent cada cop més marcada i que em durà al fons de la vall, i altra cop a Macugnaga.
Avui la dificultat no ha estat arribar al cim, si no baixar sense esgarrinxar-se massa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada