Més amunt de Domodossola, a l'alçada de Baceno, surt una carretera en direcció nord-est que puja per la vall Devero fins al bonic alpeig d'Alpe Devero. Una gran esplanada, deliciosa, plena de vaques de raça Bruna, amb les que s'elabora un formatge d'anomenada, el Bettelmatt. Un formatge peculiar ja que només s'elabora en alpeig de muntanya.
La raconada és especialment agradable, tot i les dificultats d'aparcament... A partir d'aquí els camins s'enfilen fins a la carena fronterera amb la suïssa vall Binntal.
El meu objectiu són dos cims bessons, la Punta Marani (3.108 m) i la Punta Gerla (3.087 m), que culminen una raconada que sembla força solitària. I així acabarà sent, no trobaré ningú en tot el dia!
Des de l'aparcament travesso tot l'alpeig i m'enfilo en direcció nord seguint el marcat camí que va fins el coll Geissfadpass. De moment el dia no és massa bo, però són sobretot boires que pugen i baixen.
Bé, algun avantatge tenen les boires, a vegades permeten acostar-se sense ser descobert ben a prop d'algun animal, com és el cas d'aquest íbex!
Arribat al Pian della Rosa, deixo el camí principal i marxo en direcció est, seguint una colla de fites però sense camí visible. Mica a mica vaig guanyant alçada i cap a la part alta s'obre la boira i puc veure els meus objectius.
El camí no és gaire agradable, es nota que no puja gaire gent per aquí! Per arribar al coll cal superar una tartera que té trams ben emprenyadors.
Des del coll, segueixo les fites cap a l'esquerra i arribo ràpidament al cim de la Punta Gerla, enmig d'una espessa boira que fa que em penedeixi d'anar amb calça curta.
Fins que tot plegat la boira desapareix i a l'altra costat surten els grans cims de l'Oberland, com el Finteraarhorn o els Grünhorn.
Per arribar a la Punta Marani cap tirar enrere fins el coll i grimpar per l'aresta oposada. Aquest cim ja no és tan senzill, sobretot perquè les roques de la carena estan plenes de verglaç.
No hi estic gaire estona perquè el fred torna a apretar, així que tiro avall. De baixada la tartera no es veu tan malament...
Buscant les fites de la ruta de pujada m'adono que a la dreta s'hi endevina un camí poc marcat però bastant clar, que facilita el descens. I la sorpresa és que em porta còmodament fins al Pian della Rosa per un traçat completament diferent però molt més agradable.
Ja només em queda arribar fins a l'alpeig principal i gaudir del darrer dia per les poc conegudes muntanyes de la vall d'Ossola.
Una bonica ruta que podeu veure a sota o al Wikiloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada