24 de set. 2019

Torras-Nubiola a la paret oest de Sant Jeroni

La paret oest de Sant Jeroni és d'aquestes parets montserratines on fa una certa mandra d'anar, tot i que és una paret ben maca i interessant, però la llargada de l'aproximació hi pesa bastant. Reconec que m'ha costat d'anar-hi, però també he de dir que portava temps intentant-ho....

Finalment vaig poder enredar a la Queralt, que coneix poc Montserrat, per anar-hi. De les 3 xemeneies de la magnífica foto de dalt feta pel Jordi Ceballos de Roca Calenta, vam escollir la central, que en 3 llargs de corda ens va deixar al cim de Sant Jeroni.

L'aproximació la vam fer pel coll del Migdia. El tram final és una mica embolicat, sobretot perquè els arbres no et deixen veure la paret i costa situar-se, però després de passar pel peu de via de la Nubiola-Torras, hi vam arribar molt bé. 
De fet, la via consisteix en dos llargs molt bons de xemeneia, i un darrer molt podrit i que fa una mica de por...

El primer és una xemeneia montserratina on vas pujant sense gaires problemes, ni gaires assegurances.... De fet, només n'hi ha una poc abans d'arribar a una antiga reunió (a sobre).

Sortir de la reunió i continuar xemeneia amunt és el pas clau de la via, amb una segona meitat de més bon fer (a sota).
El segon llarg manté la tònica del primer, i la reunió es fa sota uns grans blocs després d'un curt flanqueig a l'esquerra. No hi ha gran cosa, però vam aprofitar un parabolt que hi ha la placa de l'esquerra, que vaig saber identificar de quina via podria ser.
I després, un rostollós tercer llarg, que es desmunta sol, i on sembla que abans hi havia una corda fixa, ens va deixar sota mateix de la barana del cim. I es va acabar la solitud!!

Però és una paret per tornar-hi, ens va agradar molt a tots dos i ara em queda la curiositat de veure com és la baixada des del cim. I si totes les xemeneies són d'aquest estil, no les podem deixar perdre!!

De material en vam portar poc, tri-cams, aliens i camalot de l'1, i ens van anar bé per poder aprofitar alguns forats i esquerdes. La baixada la vam fer per una destrossada canal de Sant Jeroni, fins a Santa Cecília.

3 comentaris:

Mingo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mingo ha dit...

Si que és un pel lluny, però a Montserrat això és sinònim de pau i tranquil·litat.
Enhorabona

Jaumegrimp ha dit...

Vaja Joan fent d'escuraxemeneïes ? Que no et senti a dir mes que l'aproximació és llarga eh !
Alpinista.