Josephine a la cara sud de la Dent d'Orlú

En el vessant sud de la Dent d'Orlú hi trobem vies realment molt llargues, algunes amb un caràcter ben diferent de les de la cara est, com per exemple la que vam fer fa 12 anys, l'Assurance tout spit, vertical i atlètica.

Abans, el 2016, ja havíem anat amb el Pep als Enfants de la dalle, una via de la cara SE que s'assembla més a la Josephine i a les vies de la cara est. 

Com que llavors ja ens vam escarmentar a la baixada, per anar a la Josephine, més llarga i amb més aproximació, hem optat per anar-hi amb dos cotxes. Així, a les 7 del matí ens trobàvem al petit aparcament de la via normal on hi deixàvem un cotxe, i amb l'altre arribàvem fins l'aparcament de la cara sud.

El camí engega just al costat d'un pas canadenc, amb una pintada on ho indica: cara sud. Allà comença un camí que puja molt dret, on hi anem trobant tot de punts vermells que ens ajuden a estar segurs que anem bé. Perquè durant la pujada la desorientació és absoluta.

Al final, quan no sabem cap on tirar, veiem una corda mig amagada entre les mates que ens porta a un flanqueig fins al peu de via.

Els primers llargs (L1 a dalt, L2 a sota) són plaques d'adherència tallades per algunes feixes herboses. El més difícil de tot és anar trobant l'itinerari, però els parabolts van assenyalant el camí. No n'hi ha gaires, 3 o 4 per llarg, però són suficients i estan posats estratègicament.

Més amunt (L3 a sobre, L6 a sota), la paret va agafant més consistència.

L'escalada és clarament de placa tumbada i adherència, que ja ens agrada....

Al llarg 10, l'escalada canvia d'orientació i entra a la coma que formen la carena principal i la carena de la Taillante. Aquí comença un festival de plaques increïble!! 

I nosaltres ens dediquem a això, al gaudi i al plaer d'anar enllaçant llarg rera llarg! (llargs 13 i 14)

Després del 18è llarg, cal fer un llarg flanqueig a l'esquerra per entremig d'herbes, fins trobar la reunió següent. Són uns 80 metres...

Allà comencen els 4 llargs que porten a la Taillante. Potser el tram més vertical de tota la via. (a sota, L20)

El llarg 24è travessa el darrer mur compacte i arriba a l'aèria cresta de la Taillante.

I a partir d'aquí venen els llargs que vam trobar més dolents, plens d'herbes i mates, que amb els peus de gat fan molta gràcia! Sobretot el 25è...

Més amunt van alternant trams molt vegetals, amb trams més interessants. Però no són ni de bon tros tan interessants com els de més avall.

I finalment, el 26è llarg!! 

Després, per arribar al cim no està de més fer-ne un parell més, per assegurar alguns trams aeris amb dificultats que no envegen gens els darrers.

Un bon tip d'escalar de pressa. Nosaltres vam trigar 7 hores a fer els 28 llargs, 4 per hora, i vam anar sobrats de temps. Tot i això l'estratègia dels cotxes ens va ajudar molt i ens va donar tranquil·litat perquè sabíem que encara que haguéssim de baixar de nit, el camí és còmode.

Pel què fa al material, només vam posar alguna baga en alguna mata als llargs herbosos de dalt, i vam fer les reunions muntades (2 parabolts a totes menys la 10). Vam pensar que és més ràpid fer alguns llargs de més que estar buscant la manera de reforçar un parabolt quan estires la corda al màxim, i que tampoc n'hi ha tants. Això ens va donar ritme. Però és una opinió!