Dissabte passat, amb el Pep vam anar a fer la travessa dels Flautats (a sobre), aquesta mena d'excursió/escalada, un itinerari de baixa dificultat, difícil de classificar però amb algun pas ben aeri.
Amb la idea de fer una sortida ràpida, vam deixar el cotxe a l'aparcament de sobre la barrera del Monestir, per pujar per les canals del Pou del Gat i Plana.
Arribats a la carena, seguim el camí cap a l'esquerra, fins trobar el corriol que ressegueix la paret nord de l'Elefant, marcat amb pintura blava. L'objectiu és donar la volta al Fesolet per darrera (és l'agulla de la dreta de la foto de dalt) i arribar al collet amb l'arbre.
Alguna bretxa ens dóna una bonica visió de les paret montserratines!
Amb la idea de fer una sortida ràpida, vam deixar el cotxe a l'aparcament de sobre la barrera del Monestir, per pujar per les canals del Pou del Gat i Plana.
Arribats a la carena, seguim el camí cap a l'esquerra, fins trobar el corriol que ressegueix la paret nord de l'Elefant, marcat amb pintura blava. L'objectiu és donar la volta al Fesolet per darrera (és l'agulla de la dreta de la foto de dalt) i arribar al collet amb l'arbre.
Alguna bretxa ens dóna una bonica visió de les paret montserratines!
La primera agulla la pugem grimpant, i dalt del cim ens equipem i muntem el primer ràpel.
Després ens encordem, i amb un únic llarg pugem al cim de la segona agulla (III), arribem a la primera bretxa i fem el pas per creuar a la tercera agulla (IV). Un pas delicat, però és més difícil continuar per la paret que el pas en concret....
El pas realment difícil és creuar entre el Flautat Occidental i la Cadireta de Diables (tercera i quarta agulla). A les fotos es veu com el Pep se'l mira una bona estona, i després baixa cap allà!
Hi ha un moment delicat, amb cama a cada costat, on sembla que la bretxa se t'hagi d'empassar..., però al final travesses sense problemes (IV+).
Des de la Cadireta de Diables es veu molt lluny, a sota, el cim de la Porra!
I després ja només cal tornar pel mateix camí, ara en direcció a l'Elefant. Desgrimpar i tornar a espatarrar-se, i pujar a la tercera agulla.
Un ràpel ens facilita l'altre pas i ben aviat som al primer cim on ens desequipem i busquem la canal de la Mòmia per tornar a l'aparcament passant per Sant Benet i el Monestir.
Una interessant sortida que se'ns ha fet curta i que hauríem hagut de combinar amb alguna escalada propera...
2 comentaris:
Espectacular travessa, pel que m'ha semblat entendre, vau tornar enrrera, és així?
Si, no és la travessa integral, només és la de les puntes superiors, i no hi ha altra opció que tornar enrera...
Publica un comentari a l'entrada