20 de jul. 2018

Via Souterrata de Devoluy

Molt a prop de l'estació d'esquí de Súper Devoluy, hi ha una autèntica curiositat, un avenc visitable equipat com una via ferrata. Ells l'anomenen via Souterrata, i diria que no n'hi deuen haver gaires més.

A mi no m'agrada especialment, però de tant en tant ja m'agrada ficar-me en alguna cova o avenc, sobretot com a geòleg per veure el que arriba a fer l'aigua amb temps, paciència i àcid carbònic a sota terra.

Des de l'estació, una passejada de 15 minuts em porta fins l'entrada, situada en una de les nombroses dolines de l'esplanada càrstica, el que allà anomenen pla de les Tunes.
Per l'explicació no ho semblava, però en el recorregut hi ha nombrosos punts estrets, així que abans d'entrar ja m'he penedit de portar la motxilla.... Mirant l'entrada de l'avenc ja ho hauria d'haver suposat. 

Tot just començar, i ja et trobes una escala desplomada que et fica a l'interior d'un pou.
A sota ja estàs completament a les fosques, però amb l'ajuda del frontal puc gaudir de les formes excavades a la roca calcària, com aquests meandres per on circulava l'aigua fins que la dissolució de la roca no la va enviar més avall.
De tant en tant hi ha algun petit rètol que t'avisa d'algunes formes especials, com aquests micro cristalls de calcita que prenen forma de coliflor, i que no s'han de toca per la seva fragilitat.

I el camí segueix més cap endins.
Les concrecions calcàries són molt estètiques, em recorden algunes formes en parets de roca exteriors, aquí sembla que es tracta d'una calcària molt pura. Pràcticament no hi ha fang a l'interior de la cova.
Realment el recorregut, d'uns 300 m, és tot un espectacle. Llàstima d'aquest forats estret que cal travessar de tant en tant i que em posen dels nervis!
Aquestes calcàries del Devoluy solen ser molt riques en nòduls de sílex. En aquest punt, però, els nòduls són més escassos i només en veiem de tant en tant, al destacar per la seva major duresa i la seva insolubilitat en aigua.
I al final torno a l'exterior i a la llum, per un altre miserable foradet que he hagut de fer arrossegant-me i amb la motxilla per davant...

No és que m'hagi apassionat la visita, però si que és interessant i entretinguda, això si, només recomanable per a qui no pateixi claustrofòbia!

I per facilitar la recerca de l'entrada, que costa una mica de trobar, us deixo a sota el mapa i, al Wikiloc, el track.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Renoi Joan, amb lo gran que ets tú no m'extranya que hagis "patit" en algunes estretors.
Activitat diferent i segur que almenys fresca.

Gatsaule ha dit...

Si, fresca si, tret de les suades dels passos estrets!!