Olan, cim central, corredor SE

L'Olan és un dels cims més interessants del massís dels Ecrins, amb una paret nord (1.100 m) on només hi escalen els millors, i cap vessant fàcil. 

Las nostra intenció inicial, amb el Pep, era de pujar al cim nord per la cornisa i la bretxa Escarra, però al final el desconeixement del massís i la boira espessa ens va portar cap al corredor SE del cim Central, seguint la ruta marcada a dalt amb punts grocs.

La jornada va començar el divendres 6 amb la pujada al refugi de l'Olan. Es tracta d'una agradable pujada des de la Chapelle en Valgaudemar, de 1.240 metres de desnivell!! A ple sol, a més...

Així que vam arribar al refugi amb moltes ganes de ficar-nos a l'ombra a hidratar-nos amb una bona cervesa.

Un refugi amb una guarda molt agradable i on vam sopar molt bé!! Allà vam veure que l'endemà seriem 4 cordades per l'Olan. També ens van dir que la previsió era de bon temps, però la realitat va ser lleugerament diferent.

Abans de gitar-nos cap a les 9 del vespre, l'Olan ens ensenyava un bonic aspecte que prometia bon temps per l'endemà. Es veuen molt bé el cim Central a l'esquerra, i el cim Nord, al mig i endarrerit.

Posem el despertador a les 4, esmorzem i pugem pel camí del coll de l'Olan. Abans d'arribar-hi tirem a la dreta ens equipem i entrem a la petita gelera.

Pugem en diagonal a la dreta fins la rimaia. Allà veiem que les altres cordades es paren i comencen a fer llargs de corda per superar la rimaia i el mur, però nosaltres preferim provar-ho i trobem que la dificultat és baixa i que només es tracta que d'una senzilla grimpada.

Així arribem ràpidament a la gran cornisa que anem seguint gràcies a les evidències i a les fites. Passem sota la bretxa Escarra sense veure-la i continuem per la cornisa.

Les fites també continuen, així que seguim confiats.

Finalment la cornisa s'acaba en una canal, on comencem a pujar per la roca.

Però aviat la neu ocupa tot l'espai, així que tornem a posar-nos grampons i piolet i pugem pel corredor. Fins aquí la dificultat ha estat prou raonable com per anar desencordats. A més, aquest país inestable i amb grans trams de roca trencadissa, assegurar-se és molt complicat.

Arribem entre la boira, que no ens deixarà pràcticament en tot el dia, a la bretxa entre els cims Nord i Central. La pujada al cim Nord no la veiem gens clara, així que enfilem al cim Central, on hi veiem reunions equipades. No les aprofitem a la pujada, però per baixar ens permetrà de fer algun ràppel que ens farà guanyar en seguretat.

A dalt de tot, gaudim del moment i la boira també hi col·labora aixecant-se alguns moments...

Davant nostre veiem el cim Nord, 6 m més alt que el nostre i igualment impressionant.

Contents i enganyats, pensant que ara el sol ja ens acompanyarà tota la baixada, comencem a tirar avall. Una desgrimpada descomposta i un parell de rappels, ens deixen a la bretxa.

I algunes instal·lacions antigues també ens permeten guanyar temps damunt la neu estovada, fent 3 rappels.

La boira continua acompanyant-nos, però de tant s'obre. Així, just arribats a la cornisa, ens ofereix una perspectiva del què acabem de fer.

I també de l'entorn on ens estem movent!!

Al final de la cornisa anem a buscar els equipaments que ens deixaran a la neu, en 4 rappels. 

El darrer amb la dificultat afegida d'evitar entrar dins de la rimaia.

I després ja només quedarà baixar per la gelera fins el camí, el refugi i el cotxe. Una baixada de 2.400 metres, amb unes nuvolades que ens han ajudat a arribar menys acalorats...