La tornada del Valais la fem passat per Chamonix, que sempre ve de gust i així ens estalviem de comprar la vinyeta dels peatges suïssos...
Per aprofitar-ho, parem a la carretera prop del coll dels Montets abans de baixar a Chamonix, i seguiem el marcat camí que puja cap al llac Blanc. el nostre objectiu és una esvelta agulla granítica que s'alça a mig vessant, prop de l'escola d'escalada de Cheserys. El temps continua sent excepcional!
Ens la mirem bé i finalment decidim de pujar-hi per l'esperó nord-est, dos llargs al voltant del IV+, V- molt equipats amb químics. Descartem fer tota la integral per poc lògica.
L'esperó és esmolat però la roca és molt bona i les assegurances abundants, així que pugem el primer llarg sense gaires problemes.
El segon segueix una tònica similar, però és molt més aeri.
Dalt de tot, supera un fort desplom flanquejant a la dreta i arriba al cim pel mateix vessant del rappel.
No cal dir que el cim és nimuscul i extremadament aeri, però prou còmode!!
Al Pep és a qui li toca de baixar a fer les fotos... Després volem pujar-hi altra cop per una altra via, peròhi ha cua i ho deixem estar.
Així que per acabar de passar el dia ens acostem fins a la paret dels Cheserys on hi fem diverses escalades curtes.
D'aquesta manera, escalant tranquil·lament davant mateix del massís del Mont Blanc, tanquem aquesta setmana alpina esperant no trigar massa a poder-hi tornar!
3 comentaris:
Enhorabona als dos geòlegs de Berga, bé als que jo conec. Això està a les Agulles Roges?. A veure si a la primavera i puc anar per ara vaig recuperant força bé.
Enhorabona ! no m'extranya que hi hagués cua per pujar-hi, és atraïent del tot.
Si, Mingo a la base de les Aiguilles Rouges, no massa lluny de la carretera. A veure si és veritat i l'any vinent en fem alguna!
Gràcies, Jaume, és molt xula i atractiva, una bona idea per alguna estona morta que passis per allà!
Publica un comentari a l'entrada