El Lagginhorn, un quatre mil baixet (4.010 m) però d'accés senzill i molt més interessant del que sembla a primera vista. A mi no em feia gaire il·lusió, i l'aspecte que té tampoc és massa espectacular, però la insistència del Pep va fer que l'endemà de baixar del Weismiess hi anéssim.
Així que de bon matí vam sortir del càmping cap a l'estació del funicular per agafar una de les primeres cistelles.
De Hohsaas, cap tirar avall per la pista fins trobar un camí marcat amb fites que marxa planejant i va a buscar la gelera central del Lagginhorn. L'itinerari va a buscar l'aresta SW, i per fer-ho cal recòrrer tota la base de la muntanya, tot guanyant alçada.
Hi ha un punt en què es travessa una barrera rocosa, però el tram és curt i està equipat com si fos una via ferrata. Després només cal intentar no relliscar travessant el que queda de la gelera, i enfilar-se a l'aresta.
La vista durant la pujada és fantàstica, del Mont Rosa al Weisshorn, passant pel Dom i el Tashhorn. A més, el dia acompanya i les boires esqueden al fons de la vall.
La dificultat és baixa, algun pas de IIº de tant en tant. La resta és anar trobant el millor recorregut. Avui ja ni tant sols portem material per assegurar-nos...
Així que anem pujant al nostre ritme, gaudint de la muntanya i l'entorn.
Prop del cim apareixen algunes taques de neu i el fred apreta. Aquí ens abriguem amb tot el què portem.
La creu del cim. Ens hi estem tanta estona com el fred ens permet, observem l'aresta est, la que arriba des del Weissmies, que es veu molt interessant. També ens fixem amb els cims que hi ha més a l'est, desconeguts per nosaltres com el veí Fletschhorn, al que només li falten pocs metres per ser un quatre mil i que fa temps que hi ha projectes per fer-lo crèixer!
També ens fixem amb els cims de la vora del coll del Simplon, com el bonic Monte Leone.
Però el fred mossega i tirem avall, resseguint el mateix camí de pujada amb més o menys encert.
Arribem aviat a Hohsaas, amb temps de fer una merescuda cervesa i relaxar-nos en el què serà el nostre darrer dia al Valais.
Un cim bonic i còmode. Per aquells a qui pugi ser d'utilitat, a sota deixo el recorregut i, al Wikiloc, el track.
Un cim bonic i còmode. Per aquells a qui pugi ser d'utilitat, a sota deixo el recorregut i, al Wikiloc, el track.
2 comentaris:
Per no fer-te gràcia es veu prou maco el cim, enhorabona als dos!
Gràcies, Jaume! Si, al final va ser molt més interessant del que semblava... Te'l recomano!
Publica un comentari a l'entrada