El cap de setmana passat, amb el Pep i l'Albert vam fer una escapada de 3 dies a la vall de Tena. Amb un primer objectiu molt clar, el Petit Pic del Midi, i després ja veuríem... El dissabte anem fins a la vall i dormim allà, per sortir de bon matí cap a la muntanya màgica.
Per la via, portem un croquis antic (a sota), però el que ens va anar molt bé és la descripció llarg a llarg dels Kutrescaladors. Ara que han passat de ser dos a ser quatre o cinc..., els hi envio una gran abraçada des del Midi!!
L'aproximació ja la coneixíem d'un intent anterior frustrat per la pluja, però no és massa complicada. Cal anar fins a prop del refugi i girar a l'esquerra per pujar als llacs i al coll de Peyreget. Llavors només cal seguir les fites que ens porten a sota la cresta. Una vistosa taca groga serveix d'orientació (cal anar just a sota), i les fites ens acompanyen tot el recorregut.
Una aproximació on cal caminar, i mig grimpar.
Nosaltres vam començar a escalar a l'esquerra d'un forat característic. Més a l'esquerra hi ha una canal més fàcil, però també més trencada.
Després de flanquejar a la dreta, ens trobem sota una xemeneia característica.
Una xemeneia molt intensa, bàsicament perquè costa molt de protegir, i on cal treure's la motxilla per poder pujar.
Al final, vam arribar al collet amb un rapel d'escapada. I ja se sap que va bé, el què acaba bé!!
Després de la bretxa el terreny es torna compacte i fa una mica de por, però és més fàcil del què aparenta.
I per arribar al tram més senzill, només manca un flanqueig a la dreta, aeri però senzill.
El tram senzill o d'ensamble és d'uns 50 metres, i ens deixa a l'esperó final.
Recte amunt i amb tendència a la dreta, només cal anar superant resalts amb el Gran Pic al darrera. Curiosament és aquí dalt on trobem alguna cosa d'equipament...
Un darrer llarg molt més elegant i interessant del que pensàvem, ens deixa a la carena final.
El dia ha estat genial, ni un núvol i amb una mica d'aire fresc de tant en tant. Potser massa calor, però cap queixa.
Gaudim del cim i discutim per on continuem. Acabem descartant l'opció d'arribar al Gran Pic i tirem avall. Desgrimpada i rappel de 60 m. Un altre tros de desgrimpada i un segon rappel, aquest de 25 m.
Després només cal anar seguint les fites que ens porten per la canal ampla situada entre les crestes de Peyreget i de les Flammes de pierre, fins que arribem a peu de via.
Es va fent tard i les boires pugen des del fons de la vall mentre desfem el camí d'aproximació.
I tornem al cotxe entremig de les llums de la tarda, gaudint de la tornada com no hauríem imaginat.
2 comentaris:
Un capvespre esplèndit, i encara més després de la fita aconseguida. Felicitats!!!
Si, però això vol dir que vam baixar més tard del compte... Va ser un premi per anar lents!!
Publica un comentari a l'entrada