L'endemà de la visita obligatòria busquem una via més curta, després d'escalar volem baixar a la Berarde. L'escollida és Les malheurs de Nelly, 5 tirades sobre roca compacta que tenen molt bon aspecte a les fotos que hem vist. 5 llargs que es reparteixen en tres de 6a, i els dos darrers de 5c.
Comença l'Ari a l'ombra, amb la roca una mica freda, i mica a mica s'enfila fins a la reunió en un llarg molt interessant amb un passet al final.
El segon em toca a mi, una llarga placa d'adherència que em recordaria la sud del Pedraforca si fos de granit... No té cap pas especialment més difícil que els altres, però la continuïtat està assegurada.
El tercer consta d'un tram desplomat força cabronet, amb el pas dur al final. La combinació de desplom i presa petita o inexistent sempre m'ha costat...
Però el Mohawk no hi troba gaires problemes.
Al quart la dificultat baixa una mica, a mi em recorda molt el segon. Placa i més placa, on cal anar a buscar les petites rugositats i celebrar que de tant en tant trobes alguna presa franca!
I el darrer, una repetició, tot i que cap al final s'adreça bastant. Els llargs d'adherència ja ho tenen això, que tots s'assemblen!
Tot i que des d'aquí es pot baixar desgrimpant i caminant, avui rapelarem. És més senzill i amb 4 rapels som baix.
Des d'aquí veiem la cornisa que ens permetria enllaçar amb la combinació de vies que puja a la Dibona per la cara sud i saltar-nos la cua que sempre s'hi ha de fer. Hi podem veure una cordada pujant per l'esperó.
Després ja només ens falta baixar al refugi idesfer la pujada cap a l'aparcament de les Etages, on retrobarem el cotxe i una sorpresa: la bateria està morta i el cotxe no s'engega, però això ja és una altra història.
2 comentaris:
Bona feina vau fer pels Ecrins ! Enhorabona. Llàstima de la bateria, jo ho fan de tan en tan
Si, això ens passa per anar en una furgo una mica cutre... Però vam aconseguir arribar a casa el mateix dia de l'escalada!!
Publica un comentari a l'entrada