La darrera escalada que vaig fer abans de l'aturada forçada per una tendinitis a l'Aquiles que demana repós urgent, va ser en aquesta paret tan desconeguda de l'Arieja. Amb el Pep, amb qui sempre ens agrada trobar raconades poc visitades, vam anar a fer-hi la via teòricament més senzilla, la Princesse Sofia, que travessa la paret de sobre per la marcada fissura que va d'esquerra a dreta.
Una via molt vertical, però amb una dificultat màxima de V+/A0. Almenys en teoria.... Només començar, un parell de desploms ja es van encarregar d'explicar-nos que aquí el grau apreta una mica!
El segon i tercer llargs progressen en diagonal cap a la dreta, seguint la fissura principal que permet escalar aquesta paret de gran verticalitat, amb una dificultat moderada.
Tot i això, alguns trams són més que verticals!
Més amunt, la paret es complica encara més, i en un punt no podem saltar-nos l'A0. Una placa desplomada i completament llisa ens ho marca clarament.
Aquí l'escalada m'ha recordat molt el veí Quié de Sinsat: calcari compacte, verticalitat i equipament perfecte per escalar en lliure!
El darrer llarg, que és el més senzill de la via, arriba a una mena de replanet, on hi ha una instal·lació de rappel, ja que és la forma és usual per baixar de la paret.
Però nosaltres sempre busquem la manera de baixar caminant. Així que del replà tirem amunt seguint unes fites que ens porten a un camí que volta la muntanya. Finalment arribem prop del peu de via per retornar a Urs, on tenim el cotxe.
2 comentaris:
Enhorabona per la via! ja es veia de baix estant que això no seria senzill oi?
No és ni senzilla ni complicada, si no tot el contrari! Una raconada nova que val molt la pena i on s'hi està molt tranquilet. Ben recomanable!!
Publica un comentari a l'entrada