Aquestes darreres tardes de bon temps encara dóna temps per anar a Malanyeu a fer alguna via ràpida. L'Alarcón-Baraldés, oberta aquest passat mes d'abril, ens va cridar ràpidament l'atenció, sobretot després de llegir la descripció que en fa el mateix Joan Baraldés. La ressenya de dalt és la seva.
La via no ens va decebre, la roca és bona i està prou protegida com per no haver de portar res més que unes quantes cintes. Tot i passar prop d'altres vies, en realitat està ben individualitzada i no les parassita.
La via no ens va decebre, la roca és bona i està prou protegida com per no haver de portar res més que unes quantes cintes. Tot i passar prop d'altres vies, en realitat està ben individualitzada i no les parassita.
Amb l'Anna ens vam repartir els llargs. La ressenya marca un primer llarg de 6a (o V+/A0), però a nosaltres ens va semblar principalment de IV/IV+ i no vam trobar cap pas que anés gaire més enllà del Vº. Una mica com el primer llarg de l'Stoc de coc.
El segon llarg (a sobre), també es mou sobre aquesta dificultat, la qual cosa no vol dir que no siguin interessants.
El darrer és més dolent, amb la roca més trencada i un inici embolicat entre les mates. Té molt més sentit continuar recte i sortir per la Epirimountains.
Com a resum puc dir que és una d'aquestes vies de bon fer de la part esquerra de la paret, prou maca i lògica, però amb els graus molt desfassats.
Per baixar vam seguir la cresta i el camí, molt més còmode i ràpid que rapelar.
2 comentaris:
Amb el canvi d'hora s'han acabat aquestes tardes tan bones....les trobarem a faltar. Així que et va agradar? objectiu per aquest hivern doncs.
Si, Jaume, la via és maca. Sobretot si ens oblidem de la graduació proposada...
Publica un comentari a l'entrada