El cingle de la To al Vèrtex 270, segons en Ballart

El cingle de la To, tot i que ja fa 9 anys que hi vaig obrir una bona colecció de vies per gaudir de l'escalada poc equipada, no ha acabat de tenir massa èxit de públic. Una roca peculiar, sòlida però que cal aprendre a conèixer, algun petit tram brut, i  les noves modes de l'escalada híper equipada, han format un còctel gràcies al qual el Cingle continua sent un racó agradable i molt tranquil.

A les pàgines d'actualitat escaladora, que escriu l'Armand Ballart al darrer número de la revista Vèrtex, el 270, ha aparegut un reportatge actualitzat del conjunt de la paret, amb les meves vies i les noves que s'hi han anat afegint.

El reportatge m'ha agradat, trobo que el tema s'ha tractat correctament i mateix Armand recomana el lloc. L'únic però és el nom de la paret, on tenim una discussió sobre si es la Tó o la Tor, però no deixa de ser un tema menor.

Un altre petit error és que a la via Llop solitari, al darrer llarg que era de 60 m justíssims, hi vaig afegir posteriorment una reunió 15 m sota la carena, així que ara es fa amb més comoditat.

Així que aquí us deixo l'article escanejat pels qui no rebeu la revista i així tothom el pot llegir. També les ressenyes de l'Armand i les meves (a dalt de tot).  Fins i tot una foto del darrer llarg de la Llop solitari per qui no hi ha anat mai i vol fer-se una idea del tipus d'escalada que és, vertical però amb bons peus i bones fissures.