Per fugir del fred del Vercors, baixem cap a Orpierre. Pel camí perdem unitats, la Joana i el Ben se'n tornen a Grenoble i ja només continuaré amb l'Anna i la Maria.
Aquí ja vam ser-hi l'any passat amb el Pep, fent el difícil diedre sud. Avui ens relaxarem a la via Brazil, tot i que tampoc és tan senzilla com podria semblar. A dalt he deixat la ressenya dels Escalatzencas,
Aquí ja vam ser-hi l'any passat amb el Pep, fent el difícil diedre sud. Avui ens relaxarem a la via Brazil, tot i que tampoc és tan senzilla com podria semblar. A dalt he deixat la ressenya dels Escalatzencas,
Com que som 3, ens repartim la via en tres trams. Comença la Maria i continua l'Anna. A mi em tocarà la part final.
La via no té cap secret, són 8 llargs totalment equipats amb químics sobre un calcari excel·lent. Els únics perills són confondre's de via, i alguns passos una mica suats..., però en general és una via molt satisfactòria.
Aquí la temperatura és ideal, tirant a càlida, així que agraïm les nuvolades que ens tapen el sol i fan que l'escalada sigui encara més agradable.
Cap a la part final la paret es redreça i, després d'uns murs prou verticals, un sostre ens barra el pas per arribar al cim del Quiquillón.
Però unes quantes apretades més tard ja som dalt de tot, per fer-nos la foto de cim que la fosca ens va negar al Mont Aiguille!!
Després ja només cal seguir la carena fins trobar el camí que ens retorna còmodament fins el cotxe.
2 comentaris:
Felicitats !! Una via que sembla per disfrutar, me l'apunto.
El lloc és molt bo i ple de vies interessants molt ben equipades! És el segon cop que hi vaig i no serà el darrer... Això si, ves-hi quan el sol no apreti massa!
Publica un comentari a l'entrada