Aquesta via ja vaig venir a fer-la fa més de dos anys, però reconec que em va deixar un gust molt agradable i sempre havia tingut ganes de tornar-hi. Potser també per ensenyar-la a escaladors que, com el Pep, no solen escalar gaire tan a prop del mar. De fet, havíem de ser tres, però l'Albert estava de baixa, així que no vam poder reunir el Trident!!
D'entrada, l'aproximació rapelant per l'avenc que dóna a una platja penjada damunt del mar, no té preu!
D'entrada, l'aproximació rapelant per l'avenc que dóna a una platja penjada damunt del mar, no té preu!
Avui el mar està emprenyat, però el temps és molt bo i acabarem escalant en màniga curta. Això si, la comunicació de reunió a reunió és gairebé impossible!
Fem el primer flanqueig de IIIº, fàcil però espectacular i enfilem cap amunt. La roca continua sent molt bona, i els ferros molt rovellats, però els friends entren prou bé a tot arreu i ens dediquem a gaudir de la via sense patir-hi massa.
Anem pujant i, després dels llargs intermedis, retrobo aquells trams de roca punxeguda on el problema principal és no fer-se mal als dits! I finalment el mur de IVº que mai deixa de sorprendre'm!
Una escalada matinal, ràpida, curta i agradable. Quina via més recomanable!!
4 comentaris:
Què hi fas tan aprop de mar Joan? La Chani és una via espectacular, però no tant com la Falconera amb la seva aproximació pel túnel del tren...allò sí que és esport de risc hahaha
JA NO CAL PASSAR PEL TÚNEL. HAN EQUIPAT DOS LLARGS DE FLANQUEIG DE IV+
Gràcies per la informació "anònim", ja fa anys que la vam fer i no hi hem tornat.
No s'hi està gens malament prop del mar, sobretot si el dia és tranquil i assolellat!
Això del túnel de la Falconera ho tinc pendent, a veure si algun dia...
Publica un comentari a l'entrada