16 de març 2016

Camel a la Roca dels Arcs

Diumenge ens vam escapar a la Roca dels Arcs amb el Pep, i amb la intenció de fer un parell de vies. D'entrada,decidim engegar per la Camel, una de les vies senzilles i curtes, però que cap dels dos havia fet. A sobrebona ressenya dels Escalatroncs.

L'aproximació és curta i ràpida i aviat som al peu de la via. El dia és bo i el sol escalfa, així que engeguem ben optimistes amb un primer llarg que va a buscar la base del diedre. Un primer llarg que es deixa fer prou bé, amb un únic passet desplomat abans de la reunió.
El segon llarg és ben interessant, molt vertical i atlètic, primer pel diedre i després per tot de llastres mig desenganxades, però sòlides. Un llarg per gaudir, poc equipat, però amb mil fissures on protegir-se.

A la segona reunió veiem tot de xapes que pugen verticals, però que vam deduir que no s'havien de seguir. Costava creure que s'hagués de fer un flanqueig tan llarg, però al final vam veure per on pujava la via. 

La manca d'assegurances també fa que a vegades els dubtes apareguin...
I finalment va resultar que era una tirada espectacular, i molt més senzilla del què aparenta. Vertical i amb molt bona presa, només cal escalar sense pensar massa en possibles caigudes, perquè llavors si que anem malament.

Una tirada espectacular i molt fotogènica que vam poder fer dues vegades gràcies a un petit problema amb les cordes!
El quart té el pas més difícil, un curt i desplomat muret amb un parell de parabolts, que si estigués tan sobat seria molt més agradable.

Després ja només vam haver d'acabar d'arribar a dalt amb un darrer llarg que no té cap pas remarcable.

La via ens va agradar molt, però a partir del segon llarg, va començar a bufar fort un vent molt fred que ens deixava glaçats, així que vam haver de marxar sense tenir gaires opcions de fer una segona via a la paret del davant. 

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Què us va passar amb les cordes? Aquest flanqueig és impresionant.

Gatsaule ha dit...

Doncs mentre pujava cap a la R4, les cordes van caure des de la R3 cap avall i es van enganxar a les mates. Per desembolicar-ho vaig rapelar R4-R2, i després vaig tornar a pujar, però amb la corda amb diagonal al flanqueig i sense cap assegurança intermèdia, que encara feia més por!! Però l'alternativa era tirar avall i no ho volíem fer. Per sort la dificultat no és molt alta.

Joan Aguilà ha dit...

aquesta va ser la primera via llarga que vai fer i al flanquieg em va caure un friend que va posar el co-lega ;)
x sort el vai poder recuperar !!!