24 de febr. 2016

Via Perduts, a Abella de la Conca

Un mes després, amb el Pep, tornem a Abella de la Conca. Des del primer dia en que ens vam fixar en la zona, ja ens havia cridat l'atenció aquesta via. N'havíem vist alguna ressenya fosca i inconcreta, però va ser dies enrere quan, buscant-ne informació, vam topar amb la bona descripció del Joan Asin, (a sobre) ens vam animar a anar-hi.

8 llargs de corda i una aproximació gairebé nul·la, van ajudar a fer el trajecte en cotxe.

Deixem el cotxe en un petit racó de la pista asfaltada i de seguida estem escalant les plaques del primer llarg. Un inici de roca discreta ens omplen de dubtes, però ben aviat la roca millora. Teòricament aquí hi ha un pas de V+, però la realitat és que no el vam saber trobar. Només una bona placa, compacta i ben assegurada, que ens porta fins a la primera reunió, amb un únic parabolt i una sabina.
Des de la reunió cal desgrimpar uns metres per darrera, molt mes fàcil del què aparenta (IIIº) i anar caminant fins el peu del segon llarg, on hi torna a haver una bona placa.

Els llargs d'aquest primer tram de la via van enllaçant plaques que, en funció de si són calcàries més o menys argiloses, tenen més o menys consistència. En general es pot protegir bé, la via, i els parabolts presents ens ajuden a trobar l'itinerari.
A partir del sisè llarg la cosa canvia. Després d'un primer sòcol trencat, anem a la dreta a buscar una placa flanquejada per un marcat diedre on la roca passa a ser boníssima. Un calcari compacte i ple de forats on fem un salt qualitatiu en el gaudi de l'escalada.

Fins i tot ens trobem un setè llarg (a sota), que puja un esperó espectacular des de sota, completament desequipat, però on el grau no depassa el IV+.
Tot i que el millor és el vuitè, amb un inici explosiu (a sobre, V+ com a mínim!), aeri i amb una roca molt bona.
Després ja només ens cal seguir l'aresta fins al cim, buscar unes fites que ens porten per darrera fins al rappel, i tornar tranquil·lament caminant fins al poble.

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Molt be Joan, aquesta via t'ha tret el regust de l'anterior excursió vertical per Abella.
Es veu maca, un altre objectiu per aquí, enhorabona.

karles ha dit...

Hola Joan!
Abella de la Conca=Assumptes pendents...
Tinc la Isa fora de servei per l'atac d'una xapa salvatge a la seva costella (fora xapes!!!) a Malanyeu fa 15 dies, i es dels llocs on tinc moltes ganes d'anar-hi. Aquesta me l'apunto.

Jordi Salvador ha dit...

Anavem amb l'intencio de fer-la el dia 23 d'aquest mes, i ens vem trobar un cartell de prohibició de l'escalada entre el 16 de febrer i l'agost. Ens vem quedar amb un pam de nas!.
Quan veu anar-hi vosaltres?
Jordi Salvador.

Gatsaule ha dit...

Jaume, realment és molt millor, tot i que la part baixa és irregular, els tres llargs superiors són extraordinàris!!

Sap greu, Karles, però ja se sap que les xapes són traidores!! Aquí no n'hi trobaràs gaires...

Jordi, doncs no en sabia res. Hi vam anar diumenge 21 però no vam veure cap rètol enlloc. Només un a una paret del poble on parlava de no obrir noves vies sense parlar amb l'ajuntament.

Has vist alguna cosa en algun lloc? A la web de la FEEC no diu res de cap regulació a la zona, i aquestes coses s'han de publicitar mínimament...

Jordi Salvador ha dit...

No he vist res mes enlloc.
Aquell dia vem anar a Roca Viella, on tambe hi havia un cartell de restriccio entre l'1 de març i ...(no recordo la fi de la regulació).
Jo també crec que haurien de buscar un sistema de difusió més clar!
Salut!