Directa incerta, a la Gorra Marinera, i Apia a la Magdalena Inferior

Nova sortida a Gorros, aquest cop amb el Pep i l'Albert. La intenció és el gaudi, sense patir més del compte, aprofitant aquesta primavera avançada que no ens fa venir masses ganes d'anar a esquiar!

Engeguem a la Gorra marinera, per la via Directa incerta (a dalt he copiat la ressenya dels Escalatoncs), que comença al mateix camí. Un camí que aquest divendres de gener està especialment tranquil gràcies a les obres de manteniment del funicular...

La via és ben agradable, amb la bona roca característica de Gorros i, en aquest cas, amb les assegurances justes. 

Després de dos llargs prou homogenis, el segon molt llarg, arriba un tram més tumbat que ens serveix per enllaçar amb el llarg final.

Aquest darrer és més vertical i apreta una mica més, però també està més assegurat. Ben aviat, ens trobem tots tres al cim, contents i feliços!

Encara és d'hora i, tot rapelant, ens fixem en la paret de la Magdalena Inferior i pensem que potser val la pena d'acabar el dia amb una segona via, ara que sóm aquí. 

Del gavadal de vies que hi pugen, triem la dels parabolts verds, que acaba resultant ser la via Apia (ressenyada a dalt pels Escalatroncs), d'un dificultat al voltant del IV+ de baix a dalt.

Tres llargs, vol dir que ens toca un a cadascú, perfecte. 

La via és agradable i sostinguda en el seu grau, potser és el que més em va agradar, la seva homogeneïtat, tot i tenir algun passet que mereix més atenció que la resta. Com la sortida de la primera reunió, per exemple...

Al cim, tenim al davant el Gorro Frigi, i veiem que no estem sols escalant, avui. Des d'aquí, una cordada que sembla que puja per la via del Carles fa el seu efecte!!

Ha estat un dia relaxat d'escalada amb una bona combinació de vies, encara que hagi sortit per casualitat! O potser precisament per això...